marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de juliol de 2016
0 comentaris

JAUME, FILL DEL TRO I DE ZEBEDEU

A la meva família directa, el nom de Jaume és corrent. Des que el padrí Jaume Mateu Palou (1892-1980) inicià la nissaga, a més d’ell, en ella hi ha vuit Jaumes: un  fill i sis néts.  I no n’hi ha més perquè a partir dels néts s’interrompé la tradició que marcava el noms que s’havia de posar als fills; perquè els noms dels fills no es triaven, com ara: es posaven perquè així pertocava. Per això, el dia de sant Jaume, en la meva família, era festa gran: el patriarca i la matriarca (Catalina Conti Negre, 1897-1991) venien a dinar a casa -mon pare era el primogènit- i tots els oncles i ties, amb els seus corresponents fills, venien a prendre cafè i a donar els molts anys al cap de família.

És clar que hi ajudava el fet que el 25 de juliol era festa “nacional” perquè sant Jaume era –o ho segueix sent- el patró d’Espanya.  Un temps –no sé ara- sant Jaume tancava Espanya i sobre ell s’han muntat les llegendes més fantàstiques, com ara la que diu que el cadàver de l’apòstol  arribà a Iria Flàvia en un sarcòfag de marbre que travessà com si nau fos la Mediterrània i pujà per les actuals costes de Portugal fins a Galícia. Fantàstic!

Hom està per dir que la llegenda de sant Jaume es teixeix abans de néixer i tot. Segons la tradició, era fill de Zebedeu, un pescador i empresari pesquer de la Mar de Galilea o Tiberíades. Germà seu era sant Joan, l’Evangelista, el preferit, segons els propis evangelis, del Bon Jesús. Curiosament, segons alguna crònica, Zebedeu era soci de Pere, l’apòstol sobre el que s’edificà l’Església, i estava casat amb Maria Salomé, germana de Maria, la mare de Jesús, raó per la qual Zebedeu era oncle seu; de Jesús, vull dir. Tant Jaume com Joan, entre els apòstols, eren “els fills del tro” per la bravesa que mostraven en certes ocasions, com a l’hora de voler passar comptes amb Judes Iscariot en adonar-se que havia traït el Mestre. Sobre aquesta tradició, el pintor alemany Hans von Kulmbach (Kulmbach, 1480-Nuremberg 1522), que va ser assistent de l’immens Dürer, en va fer una pintura que em sembla molt divertida en la que presenta aquesta singular família com si fossin contemporanis seus.

En fi, que ja fa any 36 anys que a la família ja no hi ha dinars patronals per sant Jaume, però seguim donant-nos els molts d’anys, és clar, que som fills de bona i noble nissaga.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.