marginàlies

A les 7 del matí, a Can Gazà tothom està en marxa: cal aprofitar les hores en què el sol no és tan rebent per cuidar la granja i l’hort, que presenta un aspecte extraordinari gràcies a un dels millors hortolans que hem tengut mai. Tots els residents feinegen d’acord amb el seu estat de salut -precari en molts casos- perquè la feina és marca de la casa. Com no es cansa de repetir el coc en cap i síndic general, els gazanencs, en posar els genolls davall taula per dinar o sopar, han de poder dir que s’han guanyat el plat que mengen.

No tots els gazanencs accepten de bon grat aquesta condició. Fa uns mesos acollírem un bon home que feia anys que vivia a un descampat,en una tenda de campanya, per devers s’Arenal. La Unitat Mòbil d’Emergència Social (UMES), servei que presta la Creu Roja, tenia esment d’ell de feia temps.  La UMES, val a dir, és un programa exemplar d’emergència social, nocturn i diürn, que compta amb un equip mòbil d’atenció psicosocial, dirigit a les persones que viuen i pernocten en els carrers de Palma. Aquesta Unitat ens demanà si podíem acollir en Jeroni perquè l’havien d’operar d’una hèrnia ben lletja al ventre i convenia que passés la convalescència en un lloc digne i estalvi de perills per a la seva salut agafada amb pinces. L’acceptàrem, evidentment.

Passada la convalescència li proposàrem que quedàs a Can Gazà, que la seva salut –l’operaren no fa molt d’un càncer- li recomanava viure sota sostre segur i amb gent que estigués per ell. Sabíem que l’adaptació no seria fàcil perquè eren molts d’anys de viure assilvestradament i de beure molt de suc i a tota hora. Però en Jeroni va dir que sí perquè allí menjava bé i a les hores, i ningú no li prenia el menjar, va dir textualment al responsable que li va fer la proposta.

Tanmateix, en Jeroni no ha aguantat tres setmanes: seguia comportant-se com si encara viqués a lloure, com les feristeles; desconfiava de tothom, raó per la qual no tractava amb ningú, i es tornà a enganxar al vi barat, a 0,63 cèntims el litre. No ens donà ni temps a reprendre la seva conducta no gens casadora amb Can Gazà: un matí ben de jorn digué al responsable que se n’anava perquè no se sentia bé; que volia tornar a la tenda de campanya de devers s’Arenal, ara que ja estaba bé de l’operació d’hèrnia, perquè allà se sentia més còmode i millor. No valgueres de res les reflexions que li demanaven: partí xano-xano. I no estigué gaire a telefonar al seu referent de la UMES per dir-li que se n’havia anat perquè el carregàvem de massa feina. I tanmateix només li demanàvem el que crèiem just per guanyar-se el suport gazanenc i la manutenció: desdejuni, esmorzar, dinar, berenar i sopar.

Agrair és un verb proscrit, en els àmbits de Marginàlia.