marginàlies

Comparant els resultats electorals d’ahir a les Illes Balears per al Congrés dels Diputats amb els del desembre de l’any passat, tots els partits o coalicions que s’hi presentaven (el PI -Proposta per les Illes-, que es presentà el desembre, en aquestes no s’hi ha presentat) han guanyat vots excepte “Ciudadanos” (C,s), que en perd 3.939, i “Unión Progreso y Democracia” (UPyD) que en perd 1.084.

Quant als que en guanyen: el PP, 22.223 vots; PSOE, 4.644; PACMA – Partido Animalista contra el Maltrato Animal-, 2.133; RECORTES CERO-GRUPO VERDE, 458 i PFyV (Partido Familia y Vida), 124. Sobiranistes per les Illes (SI) s’estrenaren electoralment i aconseguiren 7.413 vots.

El cas de PODEMOS s’ha de mirar a part perquè el desembre i en solitari va obtenir 111.628 vots i ara, en coalició amb Esquerra Unida de les Illes Balears i MÉS, n’ha aconseguit 117.812. S’ha de tenir en compte, però, que MÉS, en les eleccions de desembre, va obtenir 33.877 vots i UP-UPeC (Unidad Popular: Izquierda Unida, Unidad Popular en Común) 11.451. Si sumam el vots aconseguits el desembre per PODEMOS, MÉS i UP-UPeC, 156.956, les perspectives d’aquestes formacions unides eren molt altes. Al final, però, han estat molt flaques.

I malgrat aquest ball de dades, la traslació en nombre de diputats no canvia gens: 3 diputats del PP, 2 de PODEMOS-EUIB-MÉS, 2 del PSOE i 1 de C,s.

Sense cap dubte, aquests resultats imposen reflexions serenes i severes. La primera, hom es demana com un partit, el PP, infectat de corruptes declarats o condemnats, o en procés de ser-ne, pot augmentar el suports. Que la rapinya orquestrada, l’assalt a la caixa comuna, el menyspreu a la democràcia i a l’estat de dret (les conspiracions del ministre en funcions d’Interior i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, per posar-ne només un exemple) no passin factura a les urnes, ens obliga a fer-nos-ho mirar i detingudament, com diríem en pla.

La segona, l’altíssima abstenció, el 37,42% del cens electoral. Els 280.316 vots no emesos a les Balears es traduïrien en 3 o 4 diputats, poca broma. Cercar les causes d’aquesta altíssima abstenció és complex, però l’atipament d’unes polítíques monolítiques i inamovibles; la desil·lusió; el manfotisme i, sobretot, el càstig a uns polítics cada cop més escarransits d’idees, en podria ser una bona pista.

La tercera reflexió, que la veu pròpia de les Illes Balears no tendrà altaveu a Madrid. Els diputats illencs es diluïran dins projectes polítics centrats exclusivament a potenciar l’estat a costa del que considera “la perifèria”; sense contemplar cap canvi profund que reconegui d’una vegada per totes les nacions que conformen aquest estat i molt menys atorgar-los el dret inalienable a decidir el seu futur. Un cop més, seguirem sent tractats com la colònia que som des de fa una eternitat.

Corol·lari: és hora d’il·lusionar la ciutadania illenca amb projectes propis que ens permetin guanyar el futur lliure de fermalls i peatges. Sobretot, per dignitat.