marginàlies

Durant tot l’any present, més de vint-i-sis milions de persones passaran per l’aeroport de Sonsantjoan, sent els mesos d’estiu els més estibats. Es fa difícil abastar aquesta multitud sobre una illa de poc més de tres mil sis-cents quilòmetres quadrats. No costa tant, però, avaluar els costos, en tots els vessants i caires, d’aquesta recepció milionària en grau notable per als espoliats illencs. Uns visitants no gaire il·lustres, cal dir-ho, que abusaran de tot, sobretot del suc, i sense cap intenció de deixar un sol euro directe a la població indígena; ciutadania en permanent precarietat econòmica i social. Pitjor encara, s’allotjaran en els hotels on s’hi ha reinstaurat l’esclavisme que tant costà eradicar fa una quarantena llarga d’anys.

L’estiu també és l’època de l’any on més africans intenten fugir del pauperisme continental en bots que a penes suren amb l’esperança absolutament líquida d’arribar a la xaruga Europa per mirar de donar forma essencial al futur. Molts d’ells no ho aconseguiran: en els cinc mesos que portam d’any, més de 1300 persones s’han ofegat a la Mediterrània, un pont de mar que la vergonya criminosa dels dirigents europeus ha reduït a runes; una mar que fins ara ha estat mare i ara és fossa comuna d’una de les tragèdies més sagnants dels darrers temps.

De la inseguretat que hem establert en els països africans que donen a la Nostra Mar els nostres hotelers en fan fortunes. De les morts que no calien i que reposen al  fons de la Mediterrània, els europeus en treim bons i suculents rèdits, com dels refugiats que desesperen a les fronteres turques o gregues i pateixen vexacions i humiliacions dia sí i dia també.

Si Mallorca és capaç d’obrir-se a vint-i-sis milions de passatgers i suportar-ne estoicament i callada la pressió de tota mena que exerceixen, també hauria de ser capaç de ben acollir un bon nombre dels que cerquen desesperadament dignificar el futur que es mereix  simplement per donar forma clara a la seva condició humana.