marginàlies

La fira del formatge i del vi que celebra Estellencs és, potser, la fira més petita de Mallorca, però, a canvi, és de les més belles en fer-se entre la mar i el cel. Les paradetes s’adapten a les costes de la vila i a les estretors dels seus carrers, i apregonen l’encant natural d’un indret aquietant i fet a la mida de la vida densament viscuda. Als estellenquins no els preocupa gaire compartir visitants amb altres fires molt més populoses i conegudes, com les de Ses Salines o Sineu, perquè saben que  la generositat mai no és petita i que la petitesa oberta de pinte en ampla abasta tot el panorama que hom pot desitjar.

La carretera que segueix fins a Andratx anava prou carregada de ciclistes, al migdia. El dia ha començant amb ruixats intensos –a Ciutat almenys- però en poques hores ha escampat, la qual cosa ha ajudat a intensificar els nombre d’aquests visitants en bicicleta, un turisme net que deixa i escampa arreu bons rèdits econòmics, i que s’hauria de potenciar molt més del que volen els cacics del “tot inclòs”.

De la beutat estellenquina als turons de cases presumptuoses i poc agudes del Port d’Andratx. La cua de la Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat, ferotjament maltractada i enlletgida, i que encara congrega grues per augmentar greuges i punyalades. I els cobdiciosos que tiren les llinyes del tràfic del diners, encara tindran barra de dir que aquest signe major de la balearització ha generat una riquesa mai vista a l’illa. Avui, que és el Dia Internacional del Treball, pot ser un bon moment per mirar de seguir el rastre d’aquesta riquesa i saber on s’amaga.