marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 d'abril de 2016
0 comentaris

EL JARDÍ DE CAN ALCOVER I LA LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Avui a les quatre de l’horabaixa, al jardí de Can Alcover hi feia un estar de Déu, que dirien els més ancians de la nissaga. El jardí del poeta és prodigiós, certament. Llegint a plaer al seu redós en caure el dia, la claror de la lletra es torna saó i penetra enterament vivificadora en l’ànima del lector. En el jardí gens desolat que contingué el drama d’Alcover, el temps es pren un respir ben necessari i s’embadaleix fins a becainar.

En aquesta hora havíem quedat amb reporters d’IB3, la televisió que els ciutadans de l’arxipèlag hauríem de fer bona, per parlar breument de la celebració del trentè aniversari de la Llei de Normalització Lingüística.

No hi ha lloc millor que el jardí del poeta per parlar del català i de la seva mala salut de ferro. Tot i celebrar que fa trenta anys el català recuperava a casa nostra el tremp i la seguretat jurídica que li havien furtat els enemics de la llibertat, hem de convenir que la nostra llengua no ha assolit els objectius marcats fa treta anys: segueix sent escassa la seva presència en el comerç; no acaba de ser plenament la llengua de l’administració pública; té una presència heroicament testimonial en el mitjans de comunicació i no existeix en l’oferta cinematogràfica. Són només quatre exemples presos al vol, però que donen la mesura de la precarietat en què viu el català a l’arxipèlag.

Se’n parlarà molt, en els propers dies, d’aquesta celebració i ens cal, que se’n parli, en tractar-se de la llei més vulnerada i menystinguda de totes les lleis dictades en el Parlament illenc. I tanmateix, aquesta celebració també ha de ser un toc d’atenció seriós als actuals responsables polítics perquè actuïn decididament, prompte i sense recança per fer avançar de manera ferma la llengua pròpia de les illes que no és altra que la catalana. I fer avançar vol dir destinar els recursos econòmics necessaris perquè aquest avenç sigui notable, mesurable.

Cal recordar al Govern nostre que els drets lingüístics són tan importants com els altres drets socials; i encara més ho és el dret a conèixer els nostres orígens com a poble. Invertir prou en cultura és la millor manera d’assegurar la propietat i l’exercici dels drets socials, sense cap dubte.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.