marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 d'abril de 2016
0 comentaris

EN EL PARC, POC ABANS DEL MIGDIA

En el parc, poc abans del migdia, et rep un home gran i gras, assegut en un banc, que fa la becaina. Desendreçat, angunieja perquè porta vestit de ple hivern i avui és el primer diumenge d’abril que fa un bon sol, calor i tot. Su-vora, el bolic amb andròmines que el defineix com a clochard i sa cara, colrada i enfitada, denota  desastres mentals. No es veu a prop seu cap botella ni pac de vi de potada. En saludar-lo, s’espanta  i de seguida s’aferra el bolic al pit com si volgués preservar el seu contingut altament valuós. Poc a poc es relaxa i retorna la salutació amb un somrís que deixa veure les dents tan engrunades com sa cara.

L’infant a cura dels padrins, fa bombolles de sabó amb un envàs fet a l’orient i comerciat aquí per orientals i en segueix les que aconsegueix formar amb el seu buf maldestre. Seguint-ne una, veu que va a parar ran d’una merla que picosseja un cuc de terra. Demana al padrí què  fa la merla i en saber-ho, torna a demanar què li passarà al cuc. El padrí dubta, no es troba cap explicació apta per a personetes embastades, però a la fi li diu que pararà a la panxa de la merla. Plany el cuc, l’infant, però seguint una altra bombolla que corre rere un adolescent amb patinet de colors llampants, s’oblida de les lleis de la natura i reclama un bòlit com aquell.

I l’infant de les bombolles, just entrar  en l’arenal dels jocs, veu un grupet de nins i joves que miren no sap què i ho vol saber, clar, que la curiositat és el camí de la saviesa. I miren  encuriosits un llagost prou elegant i amb el posat desafiant, que no s’espanta de tantes mirades. Ningú no s’atreveix a tocar-lo i la bèstia sembla agrair-ho perquè a la mínima insinuació de voler contacte, botarà i l’hauran acabat de veure, bo és ell que té un geni així de curt. La mare de la nina que l’ha descobert entre la sorra, li fa una fotografia amb el mòbil i diu a sa filla de quin animal es tracta. I un jove que s’exclama que no n’havia vist cap mai i que s’assembla d’allò més a un giny destructor d’un videojoc espectacular que com més hi juga, més s’hi enganxa.

En sortir del parc a l’hora de dinar, el clochard assustadís segueix ocupant el banc de l’entrada. I segueix dormint, cap cot, amb el bolic ben pres. L’infant demana al padrí què fa aquell home dormint quan encara no ha dinat, i per què dur abric si fa calor, i per què va tan brut. I el padrí torna a dubtar i no sap si és convenient espinzellar al nét les raons veres que han duit el pobre dissortat al banc del parc que fa goig, quan ja és aquí la primavera. I senzillament li diu que l’home està cansat i descansa. I descansa tant que ha quedat adormit. I la criatura que diu que no faran renou per no despertar-lo.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.