Ningú no va enlloc
i tot són camins
que s’atansen als líquens
de l’oblit i a les pedres
d’un passat màrtir.
Mapes estranys
omplen les parets
d’un cel arriscat
que fuig dels patis
plens de sutja i vent.
Llars de foc i llots
d’afectes
circumval·len
l’espai precís
de la vista perduda
i la vida malaguanyada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!