marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de gener de 2016
0 comentaris

EL VIATGER DE LA PARAULA

Maribel Ripoll Perelló, comissària de l’Any Llull que celebren les Balears, acaba d’editar un text breu però enter i fonamental per atansar-se a Ramon Llull i saber qui era, què percaçava i què ha aportat tant a la història d’Occident com a la nostra cultura: “Ramon Llull, el viatger de la paraula”. Es tracta d’un llibre editat per Illa edicions, que comença tant la seva col·lecció “Protagonistes” com la seva singladura amb la pretensió d’aportar coneixement en camps poc treballats editorialment com l’arqueologia, el patrimoni, la biografia històrica, la història més divulgativa, etc.

Text sinòptic, el de Maribel Ripoll, i notablement didàctic que fa una aproximació precisa, docta i rigorosa, i ensems molt planera a la figura més rellevant que ha donat mai la cultura catalana i a la seva obra.

Diu l’autora que Llull va formular tres objectius vitals que convergien en la paraula: escriure el millor llibre del món, anar a predicar als infidels i convèncer reis i papes de la fundació d’escoles. L’escriptura, per tant, esdevé un mitjà per conèixer i estimar Déu en tant que és el mitjà òptim per fer arribar l’Art a tots els públics possibles».

I sobre l’Art, el sistema lul·lià d’argumentació, en diu que es convertia en el sistema filosoficoteològic per convèncer els altres de manera raonada i argumentada, que descansava sobre uns principis bàsics comuns a les tres religions monoteistes […] i que s’articulava amb uns principis bàsics de relació i unes qüestions que permetien resoldre qualsevol pregunta sobre el món creat i sobre Déu.

L’Art era un sistema per descobrir Déu, insisteix Maribel Ripoll, i la literatura, en qualsevol de les manifestacions possibles, el mitjà per propagar-la. L’Art, per tant, és una tècnica per adquirir i ordenar el coneixement per arribar a esbrinar la finalitat d’allò que es vol conèixer. I en aquest punt cal tenir ben present que, a l’edat mitjana, la finalitat última per la qual tot ha estat creat és conèixer i estimar Déu.

Per això, Ramon Llull volia arribar a tothom, fet paradigmàtic a l’edat mitjana perquè “representa el cas d’un laic, de formació autodidàctica i no universitària, que escriu dirigint-se als reis i als papes, als magistri o professors de la Sorbona, als musulmans, als jueus, a la cúria eclesiàstica i als laics cristians com ell.

Aquesta voluntat expressa de Llull, l’obliga a transmetre l’Art de la manera més efectiva possible per a cada cas. I això vol dir que Llull, en aquest afany de ser màximament eficaç des del punt de vista comunicatiu, farà servir totes les estratègies al seu abast. I aquesta decisió es concretarà en una selecció doble: lingüística i estilística: per dirigir-se als reis i papes ho farà en la llengua diplomàtica oficial, la llatina. Per als musulmans, escriurà en àrab, ja que constata que si la predicació ha de ser efectiva, cal que sigui en la llengua pròpia del receptor que no entén llatí. I finalment, decideix que si vol fer arribar l’Art als laics cristians com ell, ho ha de fer en la llengua pròpia, la catalana.

A més, Llull seleccionava el gènere literari també d’acord amb el públic al qual es dirigia: va escriure dues novel·les, el Romanç d’Evast e Blanquerna i el Llibre de meravelles, destinades al públic laic, sense formació acadèmica. […] va exposar el seu pensament en reculls de proverbis, precisos i condensats, però també va escriure tractats llargs i complexos per explicar el seu sistema d’argumentació”. […]  L’exemplificació constant i la creació de personatges […] o la col·lecció de personatges al·legòrics […] són els instruments per apropar conceptes teològics, filosòfics i científics d’una manera amable i eficaç.

A més d’apropar-se a l’obra i a la figura de Ramon Llull, aquest treball de Maribel Ripoll presenta recursos digitals i audiovisuals que ens hi poden apropar encara més i una selecció de textos.

En definitiva, un recull excepcional per començar a tractar Ramon Llull i més en l’inici de l’any que commemora el set-centè aniversari de la seva mort.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.