marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de novembre de 2015
0 comentaris

INVENTARI DE QUI MIRA

A la vall que tant estima hi veu pollancres, el torrent amb dos pams d’aigua que la voreja, l’aire que acarona els ceps acabada la verema, la cussa elegant que guarda en silenci la casa senyorial, una paleta de verds que endomassen solemnement el panorama, un cel intens escampat a posta, el jardí cuidadíssim de l’entrada de la finca més ennoblida, els millors somnis desats, el reixat que impedeix el pas amb una amabilitat estabornidora, la terra que acaba de mullar-se deixant anar les seves millors flaires, paraules mai no dites, definicions aclaparadores, esbossos d’històries que voldria poder viure tard o d’hora, l’empleada que oreja els dormitoris de la planta noble de l’agroturisme més selecte,  i una mirada permanent que li desfà tots els nusos.

S’asseu en terra i contempla la vall per tal de retenir com més olors i ocres; com més remors i sentors, millor. I és en percebre tanta placidesa reflectida en la nineta de qui l’acompanya quan es torna a dir que quan la mirada no porta sang, els ulls sedueixen. I mira qui amb ell mira la vall dels prodigis i li xiuxiueja a l’orella qui sap què, que la fa empegueir. Les mans glaçades d’ell en les galtes enrojolades d’ella, converteixen l’empegueïment en calfred i de l’esgarrifança en neix el desig de no partir mai d’allà, on la pau sí que és molt més productiva que no la guerra.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.