marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 d'octubre de 2015
0 comentaris

ELS BALANÇOS –I LES BALANCES- DELS CENT DIES DEL GOVERN

Un dia d’aquests n’ha fet cent des que Francina Armengol es féu càrrec del Govern de les Illes Balears, xifra que sol marcar la primera avaluació de tots els governs que en EL món governen i desgovernen. Tanmateix, els governs que mereixen aquest nom per actitud i aptitud, i se’n senten, s’avaluen constantment o, si més no, ho haurien de fer.

El primer que se m’acut de prendre en consideració quan personalment faig aquesta recapitulació, és que després de quatre anys de garrotades diàries de part de la impresidència bauzanenca, s’agraeixen cent dies de calma per recuperar l’alè. Dit això, o per ventura precisament per això, faig una ullada ràpida al que s’ha de fer amb més o menys pressura per recuperar la normalitat en tots els àmbits, sobretot els fonamentals, i m’envesteix el vertigen. Així, el meu balanç dels 100 primers dies del govern Armengol, tan aviat cremen com glacen.

És poc temps per veure materialitzada l’acció de govern pactada entre el PSIB, MES i Podem, però hi ha unes quantes accions de certa entitat: la derogació del TIL i de la Llei de Símbols, per exemple; i a nivell més particular, el retorn a l’Institut Ramon Llull, la renda social garantida, l’augment de la dotació destinada a la Renda Mínima d’Inserció o la decisió d’incorporar l’ecotaxa l’any vinent.

És en allò que encara ha de ser, o ha de venir, que molts ciutadans comencen a perdre la paciència i el retorn dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pot ser en sigui el paradigma. Costa d’entendre que, hores d’ara, encara no es puguin veure quan la solució hi és. Què espera el Govern Armengol? No ho sabem. Sabem, això sí, que hi estan treballant i que prest es tornaran a veure, asseguren.

En queden moltíssimes més, de mesures a prendre per regularitzar la normalització (perdonau-me el reguinyol) de la llengua catalana: s’ha de passar el ribot (expressió guerrera, d’Alfonso Guerra) a la Llei de la Funció Pública, o a la Llei de Comerç. Tots esperam veure’n en terra les burballes.

De tota manera, més enllà dels fets –que són molt importants, evidentment- per mi compte el tarannà, de qualsevol govern. D’entrada, el govern Armengol ha de demostrar que conversant, dialogant, arribant a acords malgrat totes les tensions, és infinitament millor que governar una bassa d’oli a una sola veu. Un govern divers i valent en la presa de decisions, a més de ser molt més representatiu de la realitat social, pot fer molt millor feina que un govern monocolor.

També ha de voler demostrar que treballant amb la societat civil organitzada té molt més possibilitats d’encertar en les seves decisions, com també les té transparentant la seva gestió, explicant-la en el Parlament i en tots els fòrums ciutadans que calgui.

En definitiva, per mi, la prova dels cent dies, dels dos-cents o dels mil cinc-cents –dia amunt o avall- que dura una legislativa, la marca indeleblement el nivell d’il·lusió que un govern aconsegueix encomanar a la ciutadania. Mesurem, doncs, quina il·lusió ens transmet el govern de Francina Armengol i obtindrem el seu grau d’aptitud.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.