marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
MONÒLITS OFENSIUS QUE RECLAMEN ENDERROC
El monòlit de la Feixina, que la majoria municipal vol desmuntar, fins al febrer de 2010, davall un enorme escut franquista, deia: “Mallorca a los héroes del crucero Baleares. Gloria a la Marina Nacional. Viva España”. Va ser inaugurat per Franco el 16 de maig de 1947 i s’eregí expressament per recordar les víctimes de l’enfonsament d’aquesta nau de guerra del bàndol que s’aixecà en armes contra el govern democràticament elegit de la II República espanyola, dia 6 de març de 1938. Tot i qualificar-los d’herois, el dictat franquista utilitzà els més de set-cents morts per glorificar la “Marina Nacional” i per enaltir l’escut espanyol de Franco –i per extensió la seva brutalitat- que, com dic, coronava el monòlit.
El febrer de 2010, l’Ajuntament de Palma decidí eliminar del monòlit aquests elements feixistes per “contextualitzar-lo”, és a dir per “practicar una intervenció en el monument amb l’objectiu de transformar aquesta peça del passat en un punt d’encontre, de convivència ciutadana que representi els valors democràtics”. En prengué la decisió en aplicació d’allò que s’estableix a la Llei 57/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui patiren persecució i violència durant la Guerra Civil i la dictadura.
En el seu moment, personalment i pública, ja vaig dir que aquesta contextualització em semblava una decisió molt errada per una raó diàfana: el monument s’aixecà, com hem vist al començament d’aquesta nota, amb una finalitat exclusiva i excloent, i així s’ha viscut des d’aleshores. Que hi hagi molta gent que hores d’ara no ho sàpiga no és motiu per desactivar la finalitat. Aquesta és la “memòria” que roman i romandrà per molt de temps perquè el monòlit s’aixecà expressament per això i no per altra cosa. I per això, precisament per això, considerava i seguesc considerant que la més gran de les dignitats, el millor punt de trobada i de reconciliació era i és desmuntar-lo i honorar totes les víctimes des del silenci i el respecte.
Amb la inscripció: “Aquest monument va ser erigit l’any 1948 en record de les víctimes de l’enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures. Palma 2010”, no s’elimina el símbol, l’esperit i el motiu que en la nova placa segueix referint-se a unes víctimes en particular, ni es “contextualitza” la memòria que marca amb precisió el monòlit, per la qual cosa difícilment ajudarà a conciliar. Tot plegat, poc edificant; un despropòsit; una renúncia més –i gravíssima- a la peremptòria dignificació de la història i de la memòria.
I tot això ve a compte de la nova polèmica que s’ha suscitat en saber-se les intencions de la nova majoria municipal de Ciutat de desmuntar aquest record en pedra. Comencen a ser moltes les veus que, per tal de mantenir el monument dret i vigilant, es refereixen al seu valor patrimonial per rebaixar o fer desaparèixer el seu valor simbòlic. I això no és més que un nou parany per mantenir el relat oficial. És, si fa no fa, la mateixa excusa que posen els contraris a obrir els fossats comuns oberts durant la Guerra Civil i la postguerra: no voler desenterrar el passat, que ja està oblidat. En aquest cas, mantenir la memòria del feixisme amagant-la en el seu pretès valor patrimonial quan cap bé mobiliari que recordi la brutalitat, el dictat i la matera pot tenir cap mena de valor per a la ciutadania democràtica.
Per tant, el millor signe de reconciliació i la millor solució per a un espai ciutadà com la Feixina és desmuntar el monòlit que, afortunadament, mai no ha estat protegit per no destacar en res que no sigui feixisme i deixar-lo net de tota mena de referències a una època no tan llunyana dictada i marcada a foc i a sang.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord. Un afegit, descobert al llarg de la recerca sobre la Guerra de Submissió del Regne de Mallorques (1705-1715), que publicaré amb detall en poder. La Feixina és obra del Marquès de Rubí. Concretament, es va aplanar dia 12 de març de 1715, com a resultat d’un pacte amb els habitants de Santa Catalina. El baluard d’aquesta raval havia de ser objecte de demolició, com ho havien estat dies abans els de les portes de Jesús, de la Porta Pintada i de Sant Antoni. No obstant, els trinitaris que ocupaven l’església de Sant Magí, proposaren a Rubí l’alternativa de salvar la barriada i, a canvi, contribuir econòmicament, aportar 300 homes a la defensa de la barriada, aixecar una petita fortificació interior de protecció i aplanar l’espai entre les cases i la murada que, al peu de la qual, transcorria la riera. Així va ser i, d’aquesta manera, la Feixina va representar un símbol de la resistència i de la defensa dels drets i de les llibertats. Sorprèn d’allò més que la memòria històrica tingui una visió tan curta i propera. La Feixina va ser profanada l’any 1948 (no oblidem que els primers noms que apareixen a la subscripció pública per aixecar el nyarro són Franco, Hitler i Mussolini) com a punt d’oprobi i vexació dels vençuts. Justament el sentit antagònic al que tenia abans. Potser per això, a la postguerra, la gent de la barriada cantava això:
Som de Santa Catalina
noltros som de sa raval
quan no tenim orinal
‘nam a pixar a sa Feixina!