marginàlies

Demà es derogarà la “Llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears”, una iniciativa legislativa, cal recordar-ho més que mai, redactada únicament i expressa per criminalitzar l’ús dels signes propis, i feta per un govern que es caracteritzà –i de quina manera!- per menysprear tot allò que és propi, constitucional del nostre poble voltat de mar.

De manera cínica, en l’exposició de motius es palesa que es pretén “objectivar l’ús dels símbols en els mobles o immobles afectes a serveis públics de la comunitat autònoma per tal de garantir el desenvolupament ple de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i a les llibertats fonamentals, sense interferències ideològiques de cap mena”. És ben clar que aquesta ignominiosa llei és –encara ho serà fins demà- un veritable torpede a la línia de flotació de la professionalitat i l’honorabilitat dels mestres i professors, i a l’autonomia de col·legis públics i instituts.

Sincerament, no crec que n’haguem de fer festa, allò que se’n diu festassa, d’aquesta derogació. No podem oblidar que mai no s’hauria d’haver redactat i aprovat; que és –fins demà- una iniciativa legislativa infame. Més que celebrar la derogació, hem de celebrar –i molt, i amb tota potència!- els símbols que ens identifiquen com a país i sobre els quals necessàriament hem de construir el futur que ens mereixem.

Demà seré al Parlament per aplaudir la retirada d’aquesta ofensa. I aplaudiré, clar que sí, però serà un aplaudiment per a totes aquelles entitats, com l’Obra Cultural Balear que m’honora de presidir, i la llista infinita de persones que deixàrem la veu i la cara clamant contra aquest tropell. I pensaré molt, però molt, amb en Miquel Albero. Per a ells, per a tots ells, honors i glòria perquè per ells i la seva infatigable llum, ja no ens governa la indecència.