marginàlies

Quan em toca fer de cuiner accidental (sense cap més pretensió que fer comestible el dinar que elabor amb la màxima cura possible) m’agrada fer-ho amb música. Els nous ginys telefonicoinformàtics permeten de fer-te amb molta facilitat arxius amb les cançons o autors que més t’agraden momentàniament o permanent.

Avui és un diumenge especial perquè, en acabar-nos-el, els principatins hauran decidit democràticament i pacífica iniciar de bon de veres el tram final de la seva emancipació. Voldria ser-hi, al Principat, i votar independència, és clar, però som fills bastards de la Transició, que ens esquarterà la nació, i així estam.

Per això i altres qüestions, avui he agermanat l’escocesa Amy Macdonald (A Curious Thing), Lluís Llach (Porrera)  i Blaumut (El primer arbre del bosc). Per dinar, estufat de vedella fet en greixonera de fang, com m’ensenyà de fer mumare.

Arranca el de Verges: “Estimo aquesta terra / com un amant fidel i ardent, / aquesta terra meva / que cada jorn m’encén i em pren, / pell a pell ens compartim, / cos a cos ens aprenem / i el desig ens manté vius els somnis”.

I no ha acabat de dir-ho que l’impacte per la mort de Miquel Albero, ahir de bon matí, em torna a envair convertint les mans en merenga i figues flors les cames. Massa d’hora per partir, Miquel, just ara que s’encén el futur com desitjàvem. La vida se’n va en un instant, sí, Miquel, i no deixa res, se n’ho du tot. Res per verd, tot en orris. No veuràs l’alba del poble lluir, Miquel. Ho farem per tu, és clar. Ho farem per tu.

Els Blaumut m’ajuden a empastar la saliva: “I és que ja és etern / aquest petit moment, / que no és teu ni meu, / potser d’algú altre”.

En acabar de tirar la vedella al sofregit, em diuen que la participación a les eleccions a migdia supera el 35%. No sé a qui afavorirà una participació alta, però com més ciutadania voti, més guanyarem com a país, sens dubte.

I diu l’escosesa partidària també de emancipació del seu país: “And the tears fall down from your face / And we know beneath the surface there’s a trace / A heavy heart that’s working through the pain”. Totes les cares incorporen força galtades de dolor, certament, Amy. Tanmateix, avui, la cara del nostre poble oblidarà les ribotades de dolor i somriurà amb la profunditat que ho fan les nacions lliures, treballadores i rioleres.