marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de setembre de 2015
0 comentaris

N’AYLAN I LA CALABRUIXADA

Al voltant de les 10,30 d’avui, la calabruixada que queia a la plaça Major de Palma era de les que marquen rècords. La passió amb què els meteoròlegs de tevé-tres presenten la previsió del temps –juntament amb el rigor, és clar- s’accentua encara més quan anuncien que una dada supera marques anteriors. En aquest cas haguessin emfasitzat prou –ep, per ventura ho han fet!- la grandària de la pedra i la pluja de llamps que l’ha preludiada. Agrair-los també i ja que hi som a aquests divulgadors televisius, l’interès amb què s’afanyen a dir els noms dels fenòmens meteorològics més enllà de sant Joan Despí. Calabruix n’és un bon exemple, com també cap de fibló. Els costa més dir la mar, però ja hi arribaran.

Estava a cobro, sortosament, a l’hora d’aquest diluvi de pedra, pensant en la fotografia del nin sirià negat a la nostra mar, a Turquia. Nomia Aylan Kurdi, tenia tres anys, era de Kobane –una de les ciutats sirianes més castigades pel conflicte sirià- i en el naufragi de la barqueta inflable amb sis navegants amb que fugien de l’horror, també hi moriren sa mare, Rihan Kurdi, i el seu germà Galib, de cinc anys. Només el seu pare, Abdul·là, ha sobreviscut a la tragèdia. Pensava en la miserable condició humana que s’enfonsa i fa esgarips d’ira quan veu la seva fotografia –que fa un mal terrible- i no la commouen gens les columnes infinites de persones que, a peu i sense equipatge gairebé, intenten arribar a un país europeu, “nord enllà, / on diuen que la gent és neta / i noble, culta, rica, lliure, / desvetllada i feliç!”.

No crec que tots els que ploren la mort d’Aylan i a conseqüència del colpiment, es facin més enllà de la pessigada al cor per demanar-se què passa a Síria, per posar un exemple, i voler saber què hi guanyam nosaltres –o si més no què hi tenim a veure- amb les guerres que, ara mateix, mentre cau pedra sobre els teulats de Palma, fan molt rics a molts pocs i destrossen les vides de pobles i nacions.

HI TORN
09.10.2008 | 6.58

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.