Terra ets en mans d’onades,
cop de fresca a la fosca,
el mot que caliueja,
talent d’amor, talant
d’amant, l’amor més vell
que és sempre el més novell.
Talment com les aus, ets,
que en morir toquen terra,
car en el cel no hi ha blat.
Com un sallent de llibres
que es fica en els cervells
tocats de pensaments.
Llengua en zel, cel en arc,
zel de coc o alquimista.
Com totes les lectures,
ets, que mai no s’acaben
el suc de l’escriptura.
De la paraula, el to.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!