marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 d'agost de 2015
0 comentaris

L’AGENDA DEL NÉT

M’he aixecat d’hora, comptant que les vacances deslliuren agendes: a les vuit i poc del matí. El despertador: la criatura que em té el cor robat, que anit ha dormit a casa. Anar a remolc del seu horari, que no coneix barrera ni bardissa, és una carrera de mig fons farcida d’obstacles. Els seus vint-i-dos mesos no permeten cap mena de relaxament en la seva atenció perquè, com ha de ser, no coneix el perill i té molt pujat el nivell de risc.

Hem mullat el croissant en llet amb cacao i n’hem posat per tot, posant a mil la padrina de la criatura. Tot seguit, hem fet un tren amb quatre cadires que, amb tota seguretat, hauran enutjat d’allò més la veïna de baix que té males puces. En fer un voltí per orejar-nos, hem reconvertit el quarto seu –que va ser de sa mare- en un taller per adobar amb cel·lo el tricicle, el cotxet i una porta fins que han quedat “perfectes”. Satisfets de la feina ben feta, hem revist dos capítols d’en Mic –comptarem fins a mil i ja tornarem a veure el K3/33 i el 3/24!- i hem anat a veure els seus repadrins, que l’enyoren força.

Allí, després de pujar a l’escala d’alumini per veure el món des de l’alçada que desconeix, hem fet un recital de piano i guitarra que ha deixat bocabadat el barri més avesat a les rumbes i als ritmes caribenys. En acabat, ens hem assegut en terra per fer un camió que anava de Felanitx a Campos a cercar palla i a mig camí hem deixat el camió per pujar a una moto de gran cilindrada (ell li diu senzillament grossa) i immediatament després ens hem convertit en el tren de Sóller que s’ha aturat a Caubet i a Bunyola.

En entrar en el primer túnel, la criatura s’ha recordat del de la carretera de Sóller que va fer fa dies i volia travessar un altre tub o túnel. Ja se sap que passar pel túnel de Sóller és una carestia i ens hem decidit per anar fins a Andratx per passar pel túnel de Son Vic. Ens hem topat amb una densitat alta de cotxes, circumstància gens recomanable per al nostre medi ambient, però tot sigui per donar guanys als hotelers i feina esclava als que més ho necessiten. No hem comentat aquest punt amb la criatura de vint-i-dos mesos perquè segur que s’hagués enrabiat i quan s’enrabia torna vell de cop.

Li ha agradat, el túnel de Son Vic, i per demostrar-ho ha fet una dinada de camioner. No ha volgut fer el cafè, però, avui (va boig per fer-lo havent dinat!), perquè a les dues de l’horabaixa, la son li guanyava, tot i que no volia dormir, encara, que li quedava un capítol més d’en Mic per veure (ja sap dir “en Cinc Segons”) i un altre vídeo de tractors, pales i camions de gran tonatge; o de motos d’aigua.

Fa una estona que dorm i segur que no la pensa bona. Ja té la caixa d’eines preparada per quan es desperti, que es criatura feinera de mena i just botar del llit ja traülla. I ens queda molt de dia per omplir de vida.

EL PES DELS REGALS
06.01.2021 | 7.32
A GALET
10.10.2010 | 1.32

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.