marginàlies

Quan la lectura és plaer pur pot passar que, en acabar el llibre que t’ha engrescat de valent, et pugi del ventre una mena d’inquietud sols comparable a la irritació continguda del llépol irredempt que s’enfronta al darrer mos del dolç que ha assaborit amb veritable fruïció. Això m’ha passat en haver llegit per primer cop “La nova Llegenda Àuria. De sant Josep a Judes” de Josep A. Grimalt que Lleonard Muntaner, editor, ha inclòs en la seva col·lecció Debiaix.

Adverteix el professor Grimalt que “quan escric, escric per divertir-me i sempre ho he aconseguit. Tant de bo si els qui em llegeixen compartien aquesta satisfacció”. En el meu cas, així ha estat. “Llibre d’entreteniment, però d’entreteniment honest”, continua dient l’autor en el pròleg, i val a dir que és molt més que honest: el domini de les històries, del tempo narratiu, és admirable, com ho és en grau superlatiu el domini del llenguatge. Combina amb veritable magisteri la rondalla i el conte; passa de picar l’ull a en Jordi des Racó, a qualsevol mestre de la nostra narrativa breu.

És un divertiment, sí, però estudiat, treballat, construït amb solidesa. Aprens, llegint aquesta nova Llegenda Àuria, circumstància a destacar perquè el coneixement que adquireixes o refresques agilitza encara més la lectura. Un joc literari respectuós amb la moral i la moralitat, sí, però amb la dosi d’ironia i humor que cal a cada història, vull dir a cada sant o santa.

Cent trenta-quatre pàgines màgiques –tractam amb sants- que esdevenen una delicatessen, com el mos d’una exquisidesa culinària que es fon, materialment, dins la boca obrint-te de bat a bat totes les papil•les gustatives i literàries.