marginàlies

Eres terra en mans d’ones,
el precipici que anticipa
el vertigen del silenci,
l’aire que mineralitza
el ball de les paraules.

T’escrivies descrivint
l’èxode dels núvols
i et dibuixaves pintant
els ulls esmorteïts
dels colors i de la cala.

Eres el turment
del tren que no s’atura,
que es perd i fa perdre
la raó del viatge
al cor que desitjaves.