No som cerveser ni beg habitualment res que contingui alcohol. Si he de brufar a qualsevol festa i serveixen cava, me’n bany els morros i si qualque amic té un vi d’aquests de treure’t el capell, el tast, però la presa no es pot dir ni glop. Tanmateix, reconec que la calor convida a fer una bona cervesa i jo la faig zero-zero.
De poc ençà, per Mallorca apareixen cerveses artesanals que, segons els entesos, són bones de veres. En paral·lel, augmenten els cervesers que apreuen aquestes destil·lacions de quilòmetre zero, allunyades de la industrialització. I les marques més comercials, val a dir, tampoc no perden el temps i malden per fer-se més lloc.
Entre aquestes darreres, la cervesera Moritz ha decidit d’entrar a les llars i comerços de les Balears i per celebrar-ho com cal ha fet una edició de cervesa limitada, etiquetada, diu, “especialment per homenatjar la teva llengua”: “Sa Moritz”. L’article salat entès, novament, com a exclusiu de les Balears quan a certs indrets del litoral gironí també s’usa i és present arreu en topònims i cognoms: Sant Joan Despí, Sant Esteve de Sesrovires, Sant Climent Sescebes, Collserola, Saporta, Espí, entre molts altres.
D’altra banda, el parlar col·loquial dels illencs també “lala”, vull dir que l’article literari també hi és ben present i conviu harmònicament amb el salat: ho fan les hores (la una, les dues, les tres…), els punts cardinals i gairebé tot allò transcendent: el cel, l’infern, la terra, el món, etc.
No vull significar que la cervesera Moritz l’hagi esgarrat, ans al contrari: ha fet bé de fer “Sa Moritz”, però faria encara millor si estengués l’edició especial de la cervesa a tot el territori on el català n’és la llengua històrica; que es pugui trobar “Sa Moritz” de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!