marginàlies

Dimecres passat, dia 22, almenys 40 africans varen morir ofegats davant les costes de Líbia en naufragar l’embarcació precària amb la que intentaven arribar a qualsevol punt de la costa italiana. Fa poc menys d’una setmana, per devers Cala Figuera de Santanyí, dotze argelians, un d’ells menor d’edat, aconseguiren arribar en una barca amb motor fora borda.

Segons les dades de l’OIM (Organització Internacional per a les Migracions), uns 150.000 migrants (74.947 a Itàlia i 75.970 a Grècia) han arribat a Europa per via marítima durant els set mesos que duim d’enguany. Durant tot l’any passat varen ser uns 290.000.

Les dades més escarrufants, tanmateix, són les aproximadament 3.500 persones africanes que, segons l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), durant el 2014 moriren en l’intent d’entrar a Europa. Enguany, a parer de l’OIM, ja en són unes 1.800. Són dades aproximades, la qual cosa indica que les persones mortes poden ser moltes més, com les arribades en condicions deplorables.

Si esborrona la fragilitat extrema de la majoria de les embarcacions en les que s’hi amunteguen totes les persones que hi poden cabre materialment, encara exaspera, irrita, enrabia, encoleritza o indigna més -tot depenent de la cuirassa de cadascú- que totes elles han pagat un veritable dineral per a aquesta singladura a l’infern, en tots els casos, o cap a la mort. El negoci muntat amb aquestes travessies que fugen de la desperació per arribar a la desesperança, esfereeix.

L’ONU assegura que el tràfic de persones és un negoci que mou en el món 24.328 milions d’euros i és present a 161 països. No cal dir que aquesta xifra bruta i embrutidora és degudament higienitzada pel sistema financer que mou el món i atia el foc del bestialisme.

Àfrica, la matriu de la humanitat, ha estat condemnada a la desaparició després d’haver ben sucat i expoliat els seus recursos naturals. Així, la vida humana al continent africà no val absolutament res, però sortir d’aquesta desesperació costa quelcom més que un ull de la cara i el preu robat a la fam i a la misèria que es paga per morir ofegat a la Mediterrània fa pujar l’Ibex, el Down Jones, el Nikkei i tutti quanti.

El tràfic de persones o el mercat de la mort, que és el mateix, fa apujar el nivell de vida dels que d’ella n’hem fet indústria. Qui es queixi, que se’n vagi a Àfrica i no com a colon, precisament.