marginàlies

Perdent-se en la veritat i el desassossec sense contemplacions del fotògraf Jan Saudek, deia que estava cansat de no poder fer trucs i baldufes de la seva vida gairebé d’ameba; de ser la baldufa dels pois, precisament, de tothom amb qui es relacionava amb molt poca fortuna. Un clau en treu un altre si decideixen tots dos ser tap i carabassa, deia a la que la servia amb tota amatença. Un llençol blanc, li exigia, per escriure-hi:

Beneïts siguin
els més cordurs que passen
les emocions
a foc i a sang perquè d’ells
serà el paradís del cel.

Beneïts siguin
aquells que fan sang de tot
i de no res munts
de sal per ben conservar
ganivets i matera.

i penjar-la com fan els activistes de les millors causes a la finestra balconera del seu dormitori convertit en sala de tortura. Cercar la mort pels camins més tortusos és un no viure, repetia a la serventa que del callar n’havia fet sucreres a reset de casa bona.