marginàlies

Ciutat, ahir horabaixa, entre les cinc i les vuit, de la plaça de la Porta Pintada a la de Cort passant pel carrer de sant Miquel i la plaça Major estava estibada de gent que mirava, remenava i comprava llibres -menys del que caldria, segurament-. A Mallorca, per sort, ja fa molts d’anys que la festa del llibre ho és amb plenitud i, com en tantes altres celebracions reeixides, l’escola i els mestres han contribuït molt a fer-la gran. Els matins d’aquest dia és per als escolars, que, sortint de les cledes, com els llibres, decomponen les parades, com ha de ser; tanmateix, els llibres s’ho consenten tot i més si són contes troquelats o desplegables. Els matins festallibreters també són per a certs politicastres que fan veure que el seu delit per als llibres és arrelat i sincer, i el seu parlar, les seves formes i els seus actes demostren tot el contrari.

Som dels que pensen que la Diada de sant Jordi no només és per comprar -o vendre- llibres, que per això sempre és temps, sinó per celebrar un cop l’any, com l’onomàstica o l’aniversari, que llegir no emmalalteix, ni deprava, ni mata. Els llibres, per un dia, canvien el prestatge per l’estesa a l’ampla, a ple sol primaveral, per demostrar que són els millors complexos vitamínics per a l’esperit i la carn, i els millors antídots per a les escomeses brutals i embrutidores de la curtor.

En veure, des de la parada de l’OCB estant, tanta gent que a la plaça Major es feia accessible als llibres i que, també, s’aturava per interessar-se pels preparatius de la Diada de demà dissabte, em deia fluixet per no despartar l’excés de confiança que aquella gernació era el preludi del clam que hi farem d’aquí a poques hores.

La gent ocebera hem fet tot el possible per convocar a la Diada per la Llengua. Les delegacions territorials fa setmanes que preparen cotxades i els treballadors i voluntaris tenen la mà cansada de tant repartir fulls que l’anuncien. No ens cansam de dir que la de demà serà una festa per la llengua especial, transcendental. A través de la campanya “Conversem” hem recordat a milers de persones tots els greuges, atacs i menyspreus que ha patit durant els darrers quatre anys la llengua catalana i hem insistit que aquesta hostilitat ha de cessar com més aviat millor. Ara ens queda mancomunar la força indubtable que té al darrera la llengua amb que ens relacionam amb el món des de fa prop de vuit-cents anys -i que és absolutament majoritària!- i cridar “sí” al seu coneixement, ús, difusió i prestigi.

Demà hi hauríem de ser tots. Almenys que ningú no pugui dir que no ho sabia. Facem el darrer esforç. Mallorca, les illes, la catalanoparla bé que s’ho mereixen.