marginàlies

El primer que he fet en tocar carrer avui quan faltaven pocs minuts per les set i la pluja queia prima, ha estat ensopegar amb una rajola de la vorera. Qualque sant s’ha compadit de mi i m’ha estalviat una morrada espectacular. En haver recompost el cos m’ha vengut al cap la foto del batlle rient a les totes amb una companya del seu partit amb càrrec alt i no em trob per enlloc l’expressió “bon dia”. I dues passes més enllà, trepitj una altra rajola desencimentada que em remulla el camal dels calçons. En veure l’endemesa, al cap no m’hi ve cap foto de ningú, però sí em puja gola amunt una maledicció que, si es materialitzàs, la densitat de població de l’illa quedaria sota mínims.

Ciutat, en fer una brusca, per als vianants es converteix en una pista de patinatge, en un camp minat de bassiots, bassiotets i gairebé basses; en una gàbia enorme de cotxes i feres per domesticar, i nervis tret de solc i de polleguera. Bé que m’ho recorda casualment la cançó del gran Ovidi [Montllor] ”La fera ferotge”, interpretada per Xerramequ Tiquis Miquis i Carles Belda, que sona al cotxe: “-Vull parlar amb l’Alcalde / i dir-li que tinc fam, / que la gàbia és petita, / jo necessite espai”. La cançó és del cedé “M’aclame a tu. Les cançons d’Ovidi Montllor” editat per Enderrock. 11 cançons que en el seu dia interpretà Ovidi i que en aquesta edició interpreten altres artistes de diferents pals, ritmes i intencions, i que fan molt bon profit, ja ho crec.

El diari The Sunday Times diumenge passat declarava Palma el millor lloc del món per viure-hi. L’orgull llonguet, encara que moderadament perquè coneix prou bé la Ciutat desconeguda allunyada de les càmeres fotogràfiques dels turistes i de les revistes de viatges, celebra aquesta distinció. És clar que els que la vivim hi trobarem molts emperons, en aquesta extraordinària qualificació: massa renous, excessius cotxes, dèficits de jardins… Comparant Ciutat a una botiga, tindríem uns aparadors cridaners, suggeridors i extremadament bells, però amb les rebotigues meselles d’andròmines, brutor i rosegadors.

El que més li agrada, però, a aquest orgull ciutadà, és que el diari britànic designi la ciutat com Palma, així, cinc lletres eixutes, sense cap més complement, com ha de ser. D’aquesta manera, fuig de la capsigranya campanya del “Passion for Palma de Mallorca” que tant desarrela, folkloritza i desculturitza.