marginàlies

Fa uns dies, l’impresident Bauzà inaugurà a Palmanyola una escoleta pública, “Mesmenuts”, es diu. Per a l’impresident era una demanda que venia de lluny i que, sortosament, s’ha pogut satisfer. Enhorabona a la gent palmanyolina. Fins aquí, més enllà de la proximitat de l’inici de la campanya electoral, la qual cosa impregna la inauguració d’un fort perfum electoralista, res a dir. Allò que sorprèn, probablement fins a la irritació de molts, és que en la pròpia pàgina web dels comunicats de premsa de Presidència del Govern s’indiqui clarament que “després de la benedicció de les instal·lacions, el president i la resta d’assistents faran un recorregut per les tres aules, la cuina i el despatx de la direcció”.

Se sobrentèn, clar, que la “benedicció” serà  catòlica, apostòlica i romana. I s’estableix específicament que serà el primer acte de tots. Això vol dir que l’impresident entrarà a l’escoleta un cop s’hagi beneït. I així va ser. El rector de Palmanyola, Ricardo Ramos, beneí l’escoleta i les autoritats feren el recorregut indicat.

Decisions així, el de la benedicció s’entén, enterboleixen qualsevol acte presidit per qualsevol representant institucional. L’espai públic i tot allò que s’hi refereix ha de ser matèria sagrada per a qualsevol religió, precisament perquè es respecten totes elles i cap no és preferent. “Constitucionalment” l’estat no és laic –ai las!- però tampoc no s’indica enlloc que la presència d’un capellà devora un representant polític inaugurant el que sigui ha de ser preceptiva. Per tant, allò més assenyat, si realment es creu que l’estat no és una finca privada, és prescindir de representants religiosos.

No té res a veure això amb el que digué l’altre dia el Papa Bergoglio a Nàpols, però pot servir de contrapunt, ni que sigui pel fons més profund de les seves paraules. Diuen les cròniques que les digué pensant en la camorra, però per mi que ho deia in extenso. Tanmateix, Mallorca pot ser “Sicília sense morts”, extraordinària novel·la de Guillem Frontera; o Nàpols, amb qui compartim més que cançons que parlen de presons i dames en finestra: “Quanta corrupció hi ha al món. […] La corrupció és bruta i la societat corrupta fa pudor. Un ciutadà que deixa que l’envaeixi la corrupció no és cristià, fa pudor!”.