marginàlies

Segueixen les conferències al voltant del Tricentenari de la Guerra de Successió. Ahir, en el Club Diario de Mallorca, organitzada per la delegació de Palma de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Obra Cultural Balear, i amb la col·laboració de l’empresa amfitriona i la Comissió Cívica del Tricentenari, el doctor Joan Miralles, parlà de “El Decreto de Nueva Planta i les mesures repressives contra la llengua catalana”.

Davant l’auditori que omplí el Club, el doctor Miralles anà analitzant el procés de castellanització de Mallorca des del 30 de juny de 1715, en què Felip s’adreçava al Real y Supremo Consejo de Castilla perquè li consultassin les providències que havia de prendre per al nou govern a Mallorca i Eivissa (i el Consejo indicava el mes d’agost del mateix any que el Regent i el Fiscal havien de ser castellans), fins a la Llei de 28 de maig de 1862, Orgànica del Notariado, que suposà la pràctica desaparició del català a l’administració.

Considera Joan Miralles que la castellanització a Mallorca va ser tardana, tot i que la Reial Cèdula d’Aranjuez, del 1768, marca un abans i un després. El seu article VII és ben determinant: ‘Mando que la enseñanza de primeras letras, latinidad y retórica se haga en lengua castellana generalmente, dondequiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las audiencias y justicias respectivas‘.

El 1780, el comte de Floridablanca imposa a l’escola la gramàtica i l’ortografia de la Real Academia Española de la Lengua, fet que acaba per bandejar totalment la llengua catalana dels àmbits oficials.

Finalment, el doctor Joan Miralles es referí als textos en català del segle XVIII.