marginàlies

Si hom llegeix que algú s’ha hagut d’enfrontar a frens a la llibertat d’expressió, de pensament i de creació, pot deduir que es tracta d’algú que se les té amb un poder gran, molt gran, que li ha plantat la sola de la bota davant la cara, donant-li a entendre que és un insecte a punt de ser aixafat. Idò no: qui així s’expressà ahir en l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Palma 2014 va ser el regidor de la cosa d’esports i cultura i setè tinent de batlle de l’Ajuntament de Palma, Fernando Gilet. Es referia, per si no queda clar, a aquells que volem i exigim uns premis literaris Ciutat de Palma de qualitat i en català seguint la seva tradició democràtica.

També va tractar el vol d’aquestes veus contràries a la seva política lingüísticocultural, de gallinaci i ens acusà de mirar el món per una espiera, la qual cosa ens impedeix de veure una ciutat, Palma, “plena de possibilitats que ofereixen el teixit social i cultural, la història, el patrimoni”. Possibilitats que ell i la seva regidoria no han aprofitat, certament, ans al contrari, i basta remetre’s a les festes santsebastianeres d’enguany.

L’inefable Gilet arrodoní la seva intervenció assegurant que havia “despolititzat” la política cultural municipal per “avançar vers un futur més lliure, integrador, divers i ple de matisos”. Es veu que el càstig permanent a una llengua, la catalana, i l’afebliment sistemàtic i contumaç d’una cultura -la pròpia- pren el nom de despolitització.

Tanmateix, ahir vespre, al Teatre Principal de Palma no se celebrà l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Palma 2014: s’hi celebrà l’acomiadament del batlle Mateo Isern, que haurà passat per Cort amb molta pena i gens de glòria. Per això, en acabar l’acte i com és preceptiu no es cantà la Balenguera i es convidà un actor còmic a copresentar l’acomiadament.

A la mateixa hora, a Can Alcover també s’acomiadà el Sant Sebastià Literari, que naixé amb la legislatura iserniana i amb Mateo Isern se’n va, com no podia ser d’altra manera. L’aridesa cultural dels quatre darrers anys i l’assetjament a la llengua catalana que ha presidit Mateo Isern des de la batllia de Ciutat fan les darreres i a Can Alcover no va caure cap llàgrima, per això, com al Teatre Principal de Palma. En aquest espai de cultura celebràrem els “Premis Justos” dient Ramon Llull, Ausiàs March i Baltasar Porcel, i cantant peces d’Ovidi Montllor (Mon Cor), Lluís Llach, Raimon i Guillem d’Efak entre d’altres, amb Glòria Julià i Joan Carles Vaquer de directors. I sopàrem de llonguets i coses, i una copeta de vi.

Res millor, per cloure aquest cicle dels “santsebastià literaris” que tant d’ànim han inoculat, que dir una sentència de Ramon Llull continguda en el seu Llibre d’amic e amat:

Demanaren a l’amic quina cosa era perseverança. Dix que perseverança era benanança e malanança en amic perseverant en amar, honrar, servir son amat en fortitudo, paciència, esperança.