marginàlies

S’estenen les constel·lacions de silenci.

Els nous universos en expansió

que desafien la foscúria engolidora

encara fan més densa la callada.

Ni el frec dels astres nounats

i que acaben sempre en explosió,

emet cap so.

Navega a tota vela la nau

corsària de les distàncies silents.

Els solcs són els dies morts,

que no deixen cadàvers.

Qui té el do de la paraula

ja no té dret a manar la llorigada.

Els que dels mots en fan vies de vida,

són espiadimonis graciosos,

onsos als antípodes del peluix

que només es mostren fers a l’hora

d’assaborir la mel de la fatuïtat.

Tanmateix, l’univers és un poema visual

de Kubrick amb música de Wagner.