marginàlies

L’Equip de Govern de l’Ajuntament de Bunyola, el meu poble, dies passats convidà a participar a la Fira de Santa Catalina (que se celebrà ahir i despús-ahir, dies 22 i 23 ) a través del programa d’actes: http://www.ajbunyola.net/documents/popup.pdf.

M’ha sorprès molt que la convidada, com sol ser preceptiu en casos així, no la fes el batle, Jaume Isern, que és el representant del municipi. A més, no la signa l’Ajuntament en ple, com pertocaria, sinó sols l’Equip de Govern, la qual cosa pot voler dir que els seus membres expressament ignoren els altres regidors que, com ells, també foren elegits pels bunyolins. Així, ens trobam davant una salutació i convidada exclusivament partitpopularista, la qual cosa enlletgeix molt la Fira, el poble, el seu Ajuntament i el seu Equip de Govern.

No acaben aquí els despropòsits d’aquesta salutació-convidada. El tercer -i darrer- paràgraf diu textualment: “Volem que aquest escrit, més que una salutació, sigui un agraïment a tot un poble, sense el qual no hauria estat possible que la nostra santa tengués una fira amb el seu nom, així com que tant la Fira de Santa Catalina com el poble de Bunyola siguin contemplats per aquestes dates com un lloc de visita ineludible per a la resta de Mallorca”.

Seixanta-quatre paraules amb només tres comes és massa densitat lingüística per a un Equip de Govern el fort del qual no és, precisament, la redacció. Hem de convenir que el text és tan tosc com enrevessat, sobretot les desset darreres paraules.

Anem a pams: volen agrair a tot “un” poble. Així, indefinit? Ha de ser necessàriament “el” poble: “… sigui un agraïment a tot el poble”, hauria d’haver dit. Sobretot perquè trenta paraules més endavant apareix “el poble de Bunyola”. Si deixam indefinit el primer vol dir que s’agraeix a “un” poble innominat, fantasma, l’èxit de la fira de Bunyola.

Tanmateix, la perla d’aquest paràgraf és: “que la nostra santa tengués una fira amb el seu nom”. En sentir això, més d’un hagiògraf deu haver tingut un cobriment seriós. Tractar com a “nostra santa” Catalina d’Alexandria, és una pirueta poc reeixida, si va a dir ver. Cert que Bunyola encenia i encén foguerons per Santa Catalina, però d’aquí a insinuar que aquesta santa va néixer en un lloc indeterminat del carreró de Sa Comuna, per exemple, no es pot consentir.

Tanmateix, els foguerons “nostres” de dia 24 de novembre no són exclusius: també en fan a altres pobles de Mallorca, com Campos o Porreres. Així i per aquesta regla de tres, campaners i porrerencs podrien tractar de “seva” la santa, patrona dels filòsofs, per més dir. Una santa, per cert, la historicitat de la qual es posada en dubte: no són pocs els historiadors que sostenen que la varen crear del no-res per contrarestar la influència i el predicament de la filòsofa, matemàtica i astrònoma Hipàtia d’Alexandria.

Caldria que l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Bunyola, a banda de ser més responsable a l’hora de fer convits públics, fos més rigorós en el redactat dels seus escrits públics. Si parlar bé poc costa, escriure millor, ben assessorat,  encara costa menys.