marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 d'octubre de 2014
0 comentaris

EL RECORD DE LA TERRA QUE ES TREPITJA

Enguany ha fet 110 anys, concretament el 30 d’abril, de la conferència de Joan Alcover a l’Ateneu Barcelonès que titulà “Humanització de l’Art” i que causà un cert impacte en els cercles literaris del moment. Rellegir-la ara segueix interpel·lant com llavors.  Ja ho va dir a les acaballes dels anys cinquanta del segle passat Josep Pla: “És una conferència que no passarà mai, un document que fa un gran bé a tota persona que s’hi acosti desproveïda de la pedanteria dels partits presos personals”.

Diu Alcover: “No vull dir que la missió dels artistes i escriptors sia fer de músics de regiment en les campanyes polítiques, ni retreure agravis històrics, ni versificar programes, ni perpetuar els tòpics predilectes del primer període de la restauració, ni reduir-se a l’element èpic, a l’element tradicional, a l’element patriòtic, encara que aquestes sien venes inestroncables de poesia. No els pertoca ésser a tothora ciutadans i seguir tal o qual senyera, i entregar-se a l’obsessió d’una causa i al culte d’una idea, per bona, per santa que la creguin: els pertoca recordar-se de la terra que trepitgen, dels horitzons que els rodegen, de la sang que duen a les venes, de què la realitat vivent, on la fantasia dels poetes ha d’alletar-se, té aquí la fesomia, les entranyes, el nom de Catalunya”.

Mai no moren els grans textos.

BLOCAT
25.09.2009 | 2.33
PAISATGE
20.08.2021 | 7.41
L’ESPILL RENEGAT
24.03.2022 | 8.13

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.