marginàlies

La madona de l’hotel rural, a les 6 ha de dur el seu fill a classe de música a la ciutat, a vint quilòmetres, i no hi serà fins a les nou. Al pany de la porta de l’establiment ens hi deixa les claus de l’habitació. Com al poble fa una pila d’anys. En aquest racó de món la maldat és una altra cosa. El lloc acull sense excessos, naturalment. El silenci a mil metres és molt eloqüent en tapar-te les orelles. A les nou de la nit és fosca negra i molt fresca, però les mosques hi estan acostumades i no deixen d’importunar. Una veïna ens ha dit que érem al poble més bonic del món. La foscúria imperava per confirmar-ho.