marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
20 d'octubre de 2014
0 comentaris
EL CRANC DESTAROTAT
la llebre
sempre
avança
el que recula
el cranc
els silencis
de la fosca
converteixen
els sorolls
en harmonies
acceptables
no demanem
a la mort
la pau
que no hem
estat capaços
d’enginyar
mentre
alenàvem
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!