marginàlies

Avui fa un any de la manifestació més gran viscuda fins ara a Mallorca que, com a bona sacsada, tingué rèpliques igualment rotundes a la resta d’illes. La mobilització dels cent vint mil va ser notícia destacada a gairebé tots els mitjans de comunicació estatals no sols per la seva altíssima densitat humana, sinó també pel motiu: a favor de la vaga indefinida dels docents que aleshores es duia a terme; en contra de la imposició d’un Tractament Integrat de Llengües (TIL) que, a més d’arraconar la llengua catalana del sistema educatiu, precaritzava l’aprenentatge de l’anglès i de les matèries que s’hi havien de fer; i a favor d’una educació de qualitat i participada.

Amb aquella concentració no s’acabà res, sinó que començà tot. El Govern Bauzà, lluny d’escoltar el clam, l’ignorà i el dejectà, i seguí amb la seva política intimidatòria i repressiva obrint expedients disciplinaris a tort i a dret de les escoles. A més, el desembre de 2013 el Partit Popular, en solitari, aprovava la Llei de Símbols únicament per prohibir l’exhibició del llaç quadribarrat en els centres educatius i altres edificis públics. Per la seva banda, la reclamació dels docents i d’altres organitzacions de l’àmbit educatiu seguia amb la mateixa intensitat malgrat les escomeses.

Un any després, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha declarat nul de ple dret el TIL i, en conseqüència, els decrets que n’ordenaven l’execució. I, com fa un any, el Govern Bauzà ignora ara aquesta decisió judicial com llavors menyspreà els cent vint mil i les altres mobilitzacions que d’aleshores ençà s’han esdevingut, entre d’altres els 40 dies de vaga de fam de Jaume Sastre en demanda de diàleg i negociació.

El TIL s’ha cobrat, fins ara, dos consellers d’Educació i ha deixat al descobert les vergonyes i el descrèdit de José Ramon Bauzá. Davant aquest panorama, s’hauria d’imposar el sentit comú i rectificar. No obstant, l’obcecació malaltissa de l’impresident del Govern de les Balears, lluny d’acceptar tant l’errada com la il·legalitat del seu projecte forassenyat, segueix decidit a estressar com més millor l’escola pública, els escolars que atén i els docents que hi treballen.

Per això, en el primer aniversari de la Diada Verda, cal insistir en la reclamació, en la demanda, en l’exigència de diàleg i entesa. No sols s’ha de retirar TIL, veritable virus letal inoculat obligatòriament a les escoles, sinó que s’ha de treure de la pràctica política l’autoritarisme, la imposició, la falta de rigor i l’exaltació de la incultura, els trets que distingeixen la legislatura presidida per José Ramón Bauzá.