El temps refusa
la collera dels instants.
Estels s’estellen
en les ombres del jardí
que renuncia a la nit.
Setciències,
res no diu el silenci
en caure el sostre
fràgil de la tendresa.
Cantusseja la boira.
Bressol i tomba
del cor és l’avidesa
que cria somnis.
No descansa qui empaita
el goig de la bellesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!