marginàlies

Bunyola, el meu poble, celebrà ahir horabaixa la desena “Cursa en roba interior”, una d’aquestes festes noves que engresca d’allò més la gent, jove i granada. Hi ha transgressió, és clar; i provocació; i rebel·lia; i exhibicionisme, i un cert grau de vouyerisme… però tot de panfonteta, com cal perquè la festa arreli. Molta imaginació i poca inversió, en no ser d’inventiva. No es maltracta cap animal ni es tuda res; és ecològica i aconsegueix la seva finalitat: treure somriures a la gent més sorruda. I quelcom que, per a mi, té una importància excepcional: convertir-se en el nucli de les festes de sant Mateu molt a desgrat de les autoritats vives i difuntes que encara governen.

Ahir Mateu Matas, “Xurí” en va fer el pregó, que cal qualificar d’excel·lent: molt d’acord amb la festa sense oblidar-se, però, que el glosat necessàriament ha de trepitjar ulls de poll. Per això, començà ben vestit i a mitjan glosa es va llevar el jersei per mostrar la camiseta verda de la dignitat educativoescolar. Va ser el moment que va aprofitar per recordar Guillem Estarellas –secretari autonòmic d’educació i regidor de l’Ajuntament de Bunyola- i la seva croada tilera, i Joana M. Camps, a qui demanà als bunyolins si voldrien que s’empadronàs al poble. La resposta negativa va ser unànime, evidentment. I per acabar com corresponia, es va llevar la camiseta verda i els calçons. Entretant, tampoc no s’oblidà del jove que morí electrocutat al passeig bunyolí el passat 31 d’agost.

Cal donar l’enhorabona a l’Associació Quin Ubiti, que reuneix el jovent de Bunyola més compromès amb l’animació sociocultural, i que es va fer càrrec d’organitzar la festa/cursa/desfilada malgrat tots els inconvenients.