marginàlies

La moixina dels Encants de Can Gazà segueix sense trobar comprador, tot i la seva extremada seducció. Qui ha trobat qui l’estimi és el piano Bernareggi de finals del mil vuit-cents. Arribà molt desabillat i costà temps i afany posar-lo en perfecte estat de revista. Tanmateix, les seves butzes musicals estaven molt atrotinades i necessitades de bones mans de metge precís i saberut. Així, decidírem posar-li preu de moble de companyia.

Avui, però, ha vingut n’Andreu Fiol Montserrat, lutier que també ha treballat la restauració de pianos, per saber de primera mà en quin estat es trobava i si valia la pena rehabilitar-lo. L’enviava un amic, que té una filla que fa la carrera de piano. En un moment ha deixat a la vista les interioritats del piano explicant delicadament i precisa tota la feina que calia fer en cada part d’aquella estructura vella però dempeus encara; atrotinada però susceptible de ser reparada.

N’Andreu en ha explicat que aprengué l’ofici de Jaume Elias Arasa, que fins als començaments dels anys setanta del segle passat mantingué una fàbrica de pianos a Palma, just devora el Teatre Principal de Palma. I que ell mateix estudià a Cremona per fer instruments de corda; que n’ha fets una bona partida –arpa inclosa- i que just ara fa un violoncel per al seu fill.

La passió en què Andreu explica la complexitat de la fabricació d’instruments musicals de corda sols és comparable a la que imprimeixen els intèrprets excepcionals en tocar una peça feta per arribar a l’ànima. I tanmateix es dol de la indiferència en què les institucions nostrades tracten els lutiers: ni el Conservatori ni l’Orquestra nostra disposen d’aquests experts com sí ho fan les grans orquestres i les millors escoles de música del món.

A l’hivernacle de Sa Casa Llarga reconvertit momentàniament en sala d’exposició dels mobles dels Encants de Can Gazà, la conversa apassionada d’Andreu Fiol ha palesat un cop més que aquesta fira extraordinària no sols recapta els diners que calen per mantenir la seva activitat rehabilitadora, sinó que no es cansa de fer amics. Bons amics.