marginàlies

Fa uns dies es va presentar el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013) elaborat per l’Observatori de la Llengua Catalana, editat per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, i coordinat per la Xarxa CRUSCAT.

De l’informe se’n destaquen dades positives, com per exemple que en els darrers vint-i-cinc anys, a Catalunya i a Balears han augmentat en 1,77 milions les persones que declaren saber parlar el català. En concret, a Balears aquest increment va ser de 172.761 persones. Així, el 2011, el català a l’arxipèlag tenia 616.761 parlants.

Quant a les Balears, destaca també l’increment del coneixement oral del català entre els anys 1986 i 2011. Segons l’edat, el coneixement oral de la llengua se situava per sobre del 60% entre la població més gran, el mínim se situava entre el grup de 50 a 54 anys (53,5%), i els pics més alts en els grups entre 10 i 19 anys, que arriben a percentatges superiors al 90%.

En l’àmbit educatiu, el 30,2% dels alumnes de 4t d’educació primària no utilitzaven el català en cap dels àmbits estudiats (familiar, amics o companys de classe al pati). Aquesta proporció era menor a Menorca (10,6%), mentre que a Mallorca i les Pitiüses el percentatge era superior (30,8% i 41,3%, respectivament). L’estudi fet a alumnes de 2n de l’educació secundària apuntaven que el percentatge dels que no usaven el català en cap dels 3 contextos era major: el 41,3% dels alumnes.

Quant als mitjans de comunicació, si bé al Principat l’avanç del català a la ràdio és notable (el 2013 un 59,3% de l’audiència mitjana agregada de ràdio generalista d’àmbit estatal o autonòmic va correspondre a emissores en català) la presència del català al dial de les Balears continua essent minoritària. Se’n destaca l’inici de les emissions d’Ona Mediterrània el gener de 2014.

Referides als mitjans escrits, les dades també es poden considerar encoratjadores: a Catalunya el 2013 un 38,9% dels exemplars difosos de premsa diària van ser capçaleres en català. A les Illes, el 2013 va desaparèixer l’edició en paper de “dBalears” però va aparèixer l’”Ara Balears”. Al País Valencià el 2013 seguia sense editar-se cap diari en català i a Andorra se seguien publicant en la llengua pròpia els quatre rotatius existents.

Quant a la televisió, la dada més destacada és el tancament dels canals de Radiotelevisió Valenciana. A més, seguia el vet a la recepció de les emissions de TV3.

L’any 2013 continuà l’avanç de la presència de la llengua catalana a Internet. A principis de 2014 es va assolir la xifra de 71.065 dominis .cat registrats, un 80% més que el 2010. L’1 de març de 2014 es va arribar a la xifra de 150.520 tuitaires en català, un 65% més que l’any anterior. Un 63% de les empreses i institucions amb seu als territoris de parla catalana tenien el desembre de 2013 una web amb versió en català.

Entre les principals debilitats que amenacen el català: la dificultat per a atreure’n coneixedors cap a l’ús; un coneixement inferior al de les llengües estatals i un ús molt feble com a llengua d’incorporació social per als nouvinguts. I entre les amenaces, l’elevat nombre de parlants distants a la llengua i la reducció de parlants nadius, especialment en alguns territoris.

De l’estudi també se’n desprèn que a Catalunya la transmissió lingüística avança de manera sostinguda i en canvi a les illes Balears la tendència positiva es pot haver començat a afeblir. Com s’indica, “arribats al 2013, al bell mig de les legislatures iniciades el 2011, la consolidació de les noves orientacions ideològiques en relació amb el paper de la llengua catalana en el seu territori històric faran evident una involució sense precedents”.

De fet, a les Balears, aquesta involució s’ha fet ben palesa amb l’aprovació de la Llei de la Funció Pública del 2012 i el decret del TIL d’ara fa un any. I al País Valencià ha arribat al zenit amb el tancament de Radiotelevisió Valenciana i la clausura de la recepció de TV3. Cal recordar també que el 2011 el Consell de Mallorca ordenà igualment el tancament de Televisió de Mallorca.

“Tot plegat, com s’indica al final de l’informe, malgrat les incerteses que generen l’ofensiva judicial contra l’estatuts de la llengua i les polítiques d’hostilitat manifesta d’algunes elits que ocupen ara el poder en determinats territoris, ens porta a concloure que el futur de la llengua, si més no en una part important de la comunitat lingüística, encara és a les nostres mans”.