marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 de setembre de 2014
0 comentaris

DIUMENGE GAZANENCAMENT ENCANTAT

Sa Casa Llarga és un veritable i miraculós oasi a l’entrada de Ciutat en venir de Valldemossa. Estar-hi una estona suposa una recàrrega intensa d’energia tant per a l’esperit com per al cos. L’ombra dels arbres, batuda dolçament per l’aire, refresca la pensa i el vocabulari.

En aquest indret privilegiat, Can Gazà hi para des de fa tres anys els seus Encants amb un doble objectiu: mostrar la feina dels residents –que és la manera més efectiva d’explicar la seva pràctica assistencial- i mirar d’obtenir els recursos econòmics necessaris per assegurar els mínims que exigeix l’atenció a trenta persones que no tenen res, absolutament res, llevat de les ganes de sortir del clot en què es troben.

Entre ahir i avui ja hi han passat molts amics. Les xarxes socials i els mitjans escrits han ajudat molt a difondre tants d’Encants, i encara més el boca-orella. Periodistes, cantants, pintors, escriptors, directors de teatre, actors i actrius entre d’altres amics han comparegut a donar-nos suport i a deixar qualque euret a canvi d’un objecte. Avui s’han servit cent-vint menús i moltes hores de sobretaula assossegada.

Demà vindran a dinar alguns mestres que tenyiran de verd dignitat uns espais que són ben seus des que Sa Casa Llarga acollí la vaga de fam de Jaume Sastre.

Cal visitar els Encants de Can Gazà ni que sigui per adonar-se que la solidaritat és filla natural de la justícia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.