marginàlies

Matas ja és a la presó de Segòvia i mentre molts es demanen per què ha escollit aquest penal, hom no pot evitar pensar que, d’allí, de la presó vella, el 5 d’abril de 1976, se n’escaparen 29 presos polítics. Una fugida massiva que no acabà gens bé, ja que sols quatre varen poder passar a Franca -i d’allí varen ser deportats-, un morí empaitat a trets per la Guàrdia Civil i els altres vint-i-quatre varen ser novament detinguts, però que posà en solfa i en destret els nous governants sense Franco, que feia mesos havia mort de vell. Basada en aquests fets, Imanol Uribe, el 1981, en va fer la pel·lícula “La fuga de Segovia”.

No crec que Matas fugi, però com que fins ara ha practicat amb força manya l’escapisme, ves a saber si no ha pensat en aqueix penal conegut per aquesta gran evasió per si de cas decidia tocar el dos.

Qui no fuig -ni fugirà mentre governi l’impresident Bauzá- de l’odi a la llengua catalana és IB3 Ràdio, mitjà de comunicació públic, cal no oblidar-ho i, per tant, de tots i no del govern i al servei de la barbàrie lingüística. La catalanofòbia més irredempt d’aquest mitjà públic, cal insistir-hi, s’ha incrementat molt d’ençà que la dirigeix un cap de brot integrista desacomplexat, Eduardo de la Fuente, que ha titllat reiteradament de nazi el catalanisme.

La darrera perbocada ofensiva contra la llengua pròpia de l’arxipèlag, la catalana, ha estat oferir la roda de premsa del president Mas sobre l’afer de Jordi Pujol feta ahir, dimarts dia 29, doblada al castellà. Va ser en el decurs del programa “El faristol d’estiu”, un magazine matinal dirigit habitualment per Àngela Seguí i que els mesos estiuencs dirigeix Benet Oliver. Tant ella com ell, deuen saber que faristol també és una persona aturada que no fa res de profit i més aviat fa nosa.

Encenen la sang, decisions i actuacions d’aquesta naturalesa, és clar. El greuge és tan bèstia que no s’expiaria destituint Oliver i de la Fuente. L’ofensa és tan enorme que molts n’hi ha que propugnen el tancament d’aquest mitjà i del seu germà televisiu, que fa tantes endemeses com ell; que tancant-lo ens estalviaríem prou diners que ara es dediquen a fomentar el conflicte lingüístic i a menystenir el català. No en som partidari: s’ha d’exigir que compleixin la seva funció legal de donar a conèixer, fomentar l’ús i prestigiar la llengua catalana, que és la seva raó de ser.

Així, no és el tancament dels mitjans, allò que s’ha de demanar, sinó alliberar-los dels elements que els intoxiquen, que esclavitzen els seus professionals i malmeten la ciutadania.