marginàlies

L’inefable vicepresident del Govern de les Illes Balears, Antonio Gómez, digué ahir, tot publicitant els 3,3 milions d’euros que es destinaran a programes d’atenció i acollida per a drogodependents del Projecte Home, que: “sempre hi haurà recursos per donar suport a les persones més necessitades”. No és cert, és clar; és una mentidota pudenta que, de tan repetida, ja no li feim el cas que pertocaria, amb la qual cosa ha arribat a perdre la seva fortíssima càrrega tòxica. Les persones que estam en contacte amb la marginalitat economicosocial illenca en els seus distints graus sabem de primera mà com s’ha escampat la taca de la depauperació humana i de la vulnerabilitat cívica, i la indiferència amb que ho ha tractat el nostre govern. També sabem, perquè ho patim, com se les gasta financerament el govern Bauzà en qüestions socioculturals i d’atenció social.

Per això, amb tots els respectes que mereix Projecte Home, ja no ens sorprèn que sigui altament generós amb ell i grollerament gasiu amb altres entitats que també dediquen els seus esforços a atendre addictes a tota mena de substàncies. A l’arxipèlag, fora del benemèrit Projecte Home, també hi ha necessitosos de molts caires que el Govern d’aquí no atén. I també altres entitats amb la mateixa qualitat assistencial que aquesta entitat que del Govern Bauzà només reben silenci o menyspreu. Les coces bauzanenques a moltes entitats es converteixen en cera del còrpus només per a una. Lleig.

I, ves per on, avui no feia comptes parlar ni de Gómez, ni de Projecte Home ni de Bauzà, sinó de la claredat del magistrat Santiago Vidal en desemmascarar l’estructura de la judicatura espanyola. En el jardí de Can Alcover -ple a vessar- presentà “Els set pecats capitals de la justícia” i parlà també de l’elaboració de la Constitució de l’Estat català, projecte en el que treballa. Didàctica, entenedora i brillant exposició de Vidal de la que en quedà ben clara la idea central: que l’administració de la justícia no ha d’estar en mans d’una casta, sinó de la ciutadania. Llàstima del poc temps disponible per a un diàleg amb el públic que hagués estat tan aclaridor i amè com la conferència. Diàleg, per cert, que se centrà en el procés emancipador del Principat i en les repercussions, tant individuals com col·lectives, que pot tenir a les illes Balears.

Un capvespre ben aprofitat al jardí del poeta Joan Alcover, que el proppassat 3 de maig va fer 160 que va néixer.