marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 de gener de 2014
0 comentaris

CANT DAVANT EL MUR (XXI). REMOR DE GENT ALÇURADA

El mestre de la garriga no es cansa

de recordar-nos-ho:

dissimulant

hem passat els anys que han empès els dies

però hem perdut la llet i la humorada

pasturant fugisseres vaques boges.

La dissimulació no ens ha duit
enlloc més que a la desafecció

de la terra, a l’oblit i a l’estupor.

Amb la memòria esquinçada anam
erràtics i entabanats, incapaços

de dir res més enllà d’un monosíl·lab

amb el cap esflorat i mort de por.

I no obstant aquest mur que m’aclapara
i que em fa gitar tanta podridura;

a pesar dels vostres ullals lluents

que frisen de destrossar-me, se sent

remor de gent alçurada que avança

cap a on som com si fos una llopada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.