marginàlies

En el marc del cicle de conferències “La cohesió social. Projecte de tothom”, organitzat per l’Obra Cultural Balear, anit, Isidor Marí dissertà sobre “Per què polítiques interculturals a les Balears”.
Coneixedor profund de tot allò que envolta les relacions entre cultures, el doctor Marí recordà que, en els darrers tres anys, el nostre arxipèlag ha estat el racó de l’Estat que més estrangers ha rebut. El nostre percentatge de població estrangera, d’acord amb les dades del mes de gener de 2007, és del
18,4%. La mitjana estatal se situa en el 10%.

Aquesta realitat, juntament amb el nombre de turistes (el 2007 en rebérem més de tretze milions) justifiquen a bastament l’abordatge de polítiques interculturals que, d’una banda, evitin la fragmentació social i de l’altra que la minoria nacional, lluny de veure amenaçada la seva continuïtat, serveixi de marc d’acollida i de cohesió. A parer d’Isidor Marí, una veritable i efectiva política  intercultural no competeix només l’administració pública i els responsables administratius de l’acollida de la població estrangera, sinó de tota la societat. En aquest sentit, s’hi han de comprometre i intervenir concertadament el sistema polític, el sector intel·lectual i els mitjans de comunicació. I ho han de fer en tres àmbit decisius per a una integració efectiva i lliurada de conflictes: l’educatiu, el del treball i el del lleure. En aquest darrer àmbit, cal que juguin un paper destacat els ens locals, les caixes d’estalvis i el moviment associatiu. D’aquesta concertació i coordinació d’esforços ha de sorgir un model propi de convivència intercultural que defugi els mimetismes sense ignorar, però les interpretacions internacionals sobre diversitat cultural (exemples com el de Suïssa, Dinamarca,  Canadà, etc.). En conseqüència, cal redefinir el “nosaltres” d’acord amb la recomanació del Consell  d’Europa, en indicar que per a la convivència en la diversitat és imprescindible la separació dels conceptes: ciutadania, nacionalitat i identitat cultural. Tanmateix, per aconseguir aquest objectiu  integrador i radicalment democràtic és imprescindible que l’Estat reconegui plenament la nostra realitat nacional; que reconegui que tots els pobles tenen dret a viure amb plenitud d’acord amb la  seva configuració. Un reconeixement de la nostra especificitat lingüística, cultural i política que s’ha  d’estendre, és clar, a Europa i al món. Atenent la realitat social actual de les Balears i Pitiüses –i per extensió la resta de Països Catalans- l’eix de les polítiques interculturals implica un doble compromís:  entre l’Estat i la minoria nacional perquè aquesta no es vegi més amenaçada, i entre els immigrants i la societat receptora. Si no s’adquireix el primer compromís molt difícilment ens en sortirem. Segons  Isidor Marí, la feina desplegada fins ara –que n’hi ha i molta d’ella ben feta- eviten la sensació de picar  en ferro fred. Per això, cal insistir als nostres polítics perquè reclamin a l’Estat allò que cal per evitar la fragmentació social, que s’engeguin discursos afavoridors del diàleg entre cultures i, sobretot, que no caiguem en la temptació d’esperar miracles mans fentes.