Formentor és una cala d’encanteri farcida, durant els estius, de barques, iots i altres objectes flotants que impedeixen la nedada a plaer de banyistes i contemplatius. També és un hotel emblemàtic encastat en uns paratges escruixidorament bells. Una bellesa consistent, encara, però fràgil, tanmateix, perquè tanta formosor fa dents als pics dels especuladors i a les pales dels cobdiciosos, noves espècies de rapinyaires sobreabundats a Mallorca. Formentor és, en fi, un lloc extraordinari que Miquel Costa i Llobera (http://www.escriptors.cat/autors/costam) junyí per sempre amb la paraula sàvia i la poesia.
Seguint-ne la petja, el 1959 Camilo José Cela hi organitzà unes “Conversaciones poéticas” que derivaren en uns premis internacionals de literatura. En aquest encontre hi tocaren comparació literats i poetes d’arreu de l’Estat espanyol i d’Europa. Val a dir, tanmateix, que la veu castellana era l’amfitriona d’aquestes converses i que la pròpia de Formentor (el marc incomparable que les acollia) hi feia de convidada.
Fruit d’aquestes conversaciones en va néixer una novel·la –deliciosa- de Josep M. Palau i Camps (http://www.escriptors.cat/autors/palauicamps) titulada “Assassinat al Club dels Poetes”, que l’any 1983 va ser publicada a l’Editorial Moll. Cinc anys més tard, Palau i Camps, en la mateixa editorial, publica “L’inspector ensopega”, novel·la prologada per Josep M. Llompart en el que conta d’aquesta manera el naixement de l’”Assassinat al club dels poetes”: “En ocasió de les “Conversaciones poéticas de Formentor” que se celebraren, convocades per Camilo José Cela, l’any 1959, es va ordir una d’aquelles juguesques pròpies de casos així: una colla de companys es van comprometre, mig
de bromes mig de veres, a escriure sengles peces dramàtiques de tema policíac, situades en el mateix escenari i ambient –tradició i avantguarda, meditativa bellesa i esbojarrada frivolitat- on les converses tenien lloc. En Josep Mª Palau i Camps va esser un dels pocs que compliren les messions i, al cap dels
anys, el seu drama, rescatat de l’oblit del calaix i convenientment transformat en novel·la, servia de punt de partida per a la creació d’un àmbit narratiu fascinant”.
Les “Converses literàries de Formentor 2008”, coorganitzades pel Govern de les Illes Balears, sembla que volen recuperar l’“esperit” que impregnà la iniciativa de Cela. Benhaja! Debatre, conversar, parlar, és la millor gimnàstica per sortir de la vulgaritat i l’avorriment. Així i tot, també seria convenient recuperar l’ànima costalloberiana de Formentor, això és, que la seva llengua, la catalana, sigui la que convida, la que acull i amb la que es divulguin les seves cuites i converses. El català arriba per tot i pot córrer on sigui, i ja sé que és una bajanada dir-ho, però comença a ser fastigós que als catalanoparlants ens adjudiquin sempre papers secundaris en pel·lícules de sèrie B; i d’extres en films de pressupost astronòmic. No sé si els actuals propietaris de l’establiment hoteler es prestarien a què així fos.
Probablement els mitjans de comunicació passarien dels reportatges extensos i profusament il·lustrats d’ara a la crida, al breu o a la gasetilla. Però és que estam parlant de Formentor, punyeta!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
També dir que el premi internacional Formentor va descobrir, gairebé ja ancià, un gran escriptor marginat de la literatura castellana: el gran entre els grans BORGES. Però eren els temps d’en Tomeu Buadas, no els d’ara. Era un altre esperit, no el de liquidar la botiga i repartir-se els trastos. I una manera (per què no dir-ho) de reivindicar en Costa amb un aire de modernor i glamour i guardant les distàncies amb l’estil dels ‘frares’ de Cala Murta. Era un plaer recitar en Costa a les Cases Velles en un ambient (si vols) una mica cosmopolita i snob, però més digerible i obert. Això d’ara és una operació estatal i ‘planetària’, no cultural.
N’hi ha que repiquen i van a la processó, i n’hi ha que no s’amaguen de només voler anar a la processó. Si tu tens clar que vols ser de l’stabishment i actues en conseqüència sempre en el mateix sentit, fantàstic. El que no m’agraden són els que juguen a dues bandes i estones són de l’stablishment i estones els va més de gust ser dels maleïts dels marges.