ALGÚ QUE MAI NO ARRIBA
3 de maig de 2017
0 comentaris
Calla l’oratge per sentir els rocs i els somnis que omplen la plaça. Els moixos en el pedrís, el bon temps que sospita. Els llangardaixos estrenen primavera lluint esquena i esgarrifant el mirar nou de l’infant que observa. El tren de les sis de l’horabaixa passa parsimoniós. Fa cent-deu anys que espera algú que mai