marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ALLÒ QUE AGRANA EL VENT

4 de març de 2017

El vent no agrana la nit, hi encasta el temor i el neguit. Udola intermitentment per espavilar l’insomni i omplir els bressols de bruixes i dimonis. Els cans no lladren ni els moixos fan rondes. Els noctàmbuls canvien els passeigs per missatges de mòbil a presumptes fadrines que s’ofereixen a apaivagar inquietuds a l’hora que

Llegir més