Que a Can Gazà la normalitat perd les anses i la brúixola bé que ho sabem els que compartim amb els residents les seves cuites i comptades curolles. Diu el coc en cap, el nostre particular síndic Jaume Santandreu, que al casal s’hi concentren les terrisses humana més cruiades i la raó li passa per
El proppassat 25 de febrer va fer 91 anys que morí Joan Alcover i Maspons. Ho he recordat fa unes hores del seu casal estant, horabaixa, quan la llum calatravina presenta un to molt peculiar que tira dret cap a l’elegia. És una mica tard, però segueix valent la pena recordar-ho. Can Alcover l’honora en
La casa d’en Contador feia dies que romania tancada fent la sensació que tot dormia profundament. Vivia sol però mai no hi estava: les històries que contava reclamaven atenció permanent i tot el poble l’hi donava. El veïnat en feia altres tants que no veia davallar l’amo a la vila oferint oportunament conversa a qui
Aquests dies carnavalescos, les rues, ruetes i desfilades de gent disfressada omplen els carrers de viles i ciutats. Bo és que aquestes tradicions innocentment transgressores perdurin i que, a més, afermem no sols l’enginy de la disfressa, sinó també els missatges clars que a través d’elles volem adreçar a tota mena de poder. Aquesta setmana
El temps perd la llet i el senderi tot guarint planys i ferides oberts pel mal que esguarda, taconejant, mots endins. Si consideram pa les paraules que deim d’esma, com un gruny, per què ens costa assaborir l’acidesa dels versos? Cal ser insurrectes experts en reconvertir el fum dels somnis en tinta per escriure la
Avui fa 36 anys que un grup de guàrdies civils comandats per un tinent mostatxut, de llinatge Tejero, entraren metralletes i pistoles en mà al Congreso de los Diputados de Madrid segrestant els parlamentaris mentre esperaven una autoritat -militar, evidentment- per posar ordre i concert; una autoritat que, finalment, no hi va acudir o, si
El programa “Tots plegats” va néixer l’any 2008 a l’Àrea d’Interculturalitat de l’Obra Cultural Balear amb l’objectiu d’apropar catalanoparlants i no catalanoparlants a la cultura i als costums de Mallorca. D’aleshores ençà s’ha mantingut actiu i l’any passat se centrà en els personatges il·lustres de Balears que donen nom a diferents centres d’ensenyament i que
La fragilitat cansada li accentua els ossos de les espatlles. Fa dies que ja no té sensació de gana i parla sense fer-se entendre. És conegut per encertar l’edat de les roques, la densitat precisa de les onades i saber si l’aire és nou o respirat i per qui. Sempre va voler ser escandall i
Les conselleries de Cultura del Principat, el País Valencià i les Illes Barlears, acorden la Declaració de Palma, per la qual els tres governs es comprometen a col•laborar en matèria de llengua i cultura A la trobada entre la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller
A l’escoleta d’en Pau, el savi -tres anys i quatre mesos- aquests dies miren en Joan Miró i proven de dir les coses com les pintava ell. A en Pau li bastà un sol pic que li diguessin que pintarien “L’or de l’atzur”, i ho repeteix a qui li ho demana amb rigor de fonòleg.
El jardí que m’acull amb la quietud que més nodreix no em demana si conec el nom de les flors que agombola. De les moltes que me miren i em somriuen amb murrieria només sé el nom de les roses i dels gladiols. M’empegueeixo de no conèixer-ne el nom perquè em permeten fruir de la
Cristina de Borbó ha estat declarada innocent dels càrrecs que li imputaven en el judici pel cas “Nóos”. Tanmateix, haurà de pagar dos-cents seixanta-mil euros de multa. Sembla que està contenta de la seva innocència, la qual cosa deu voler dir que no té problemes per pagar una milionada. El seu marit Iñaki sí que
El vianant considera que la ciutat no és prou amable amb els ciutadans; que els carrers ja no són seus, que ja no amoixonen les seves veus, que no agombolen els amants, que no arreceren els que deambulen furtivament per fer jocs a la nit. Els cul de sac, els carrerons sinuosos i els traçats
Gronxant-se a plaer en un parc nou, en Pau ho assevera amb rotunditat: el sol avui no balla. I si ho diu ell, ha de ser rotundament cert, perquè és la persona més saberuda del món. Del gronxador estant, indica exactament on comença a declinar, el sol, i demana si el veus. Li dius que
A trenc d’alba, la rosada fa relluir les branques del morer gazanenc i els reixats dels tancats. Es posa sobre l’herbei per treure-li el llustre. Cada gota esdevé un joc de llum primigènia que va escampant-se sense cap pressa. Mai no cansa veure lluir el dia. I és contemplant l’afinació dels colors matiners que hom