Gramenetum

Josep Lluís Sànchez Palacios

Un lloc anomenat Gramenetum

Publicat el 20 de novembre de 2014 per jlsanchezpalacios
La muntanya de Puig Castellar amb les restes dels possibles primers pobladors de 'Gramenetum'
La muntanya de Puig Castellar amb les restes dels possibles primers pobladors de ‘Gramenetum’

Gramenet és un topònim que deriva del llatí ‘gramine’, que significa herba. Conté el sufix col·lectiu  -etum que dóna la forma ‘Gramenetum’. Això ve a significar lloc d’abundància d’herba. En català determinades herbes gramínies s’anomenen encara gram, grama o agram, que destaquen per ser unes plantes humils però molt persistents. Es tracta d’una gramínia de rizomes serpentejants (Cynodon dactylon) que sempre ha estat molt abundat per aquestes terres.

Per això, llavors, el terme Gramenet s’escriu amb ‘e’ i no amb ‘a’ al a seva segona vocal, perquè prové del llatí ‘Graminetu’, amb una ‘i’ llatina breu, que evoluciona normalment en ‘e’ i no en ‘a’. La pronuncia com d’aquesta ‘e’ com a vocal neutra provoca sovint més confusió sobre la seva grafia que sovint veient escrita com ‘Gramanet’ que és també com s’escrivia la paraula durant el franquisme, i que es presentava com la versió castellanitzada.

In locum vocitatum Gramenetum vel valle Karcerenia

Va ser el primer topònim local que s’utilitzà per a denominar l’ indret que avui ocupa el territori de Santa Coloma de Gramenet. El primer document que ens dóna constància és de l’any 1012, fa més d’un segle i parlant de la circumscripció de Sant Adrià de Besòs, diu:

‘Confronta tot; a Tramuntana am el lloc anomenat Gramenetum, la vall Carcerenya (Vall de la Pallaresa)  i amb la torre i puig de Guifred; de dita Torre i puig (muntanya del Sanatori o de l’Esperit Sant), gira vers Aquiló fins la sorra de la mar; a Migdia, s’ajunta amb el pregó abis de la mar; i a Ponent, amb les dues riberes del riu Bisoceo (Besòs), on des de l’entrada de la mar es torna a ajuntar amb Gramenetum’

(Rúbrica dels Libri Antiquitatum -Llibre d’Antiguitats de la Seu de Barcelona, Arxiu Cat-,  1ª part, Volum IX, pàgina 133, document nº 310).

A Catalunya encara existeixen altres pobles amb aquest topònim: Gramenet de Benavent (Vall Fosca) i Gramenet de Beranui (Conca Dellà). Tots dos estan situats al Pirineu, a la comarca del Pallars Jussà, i malauradament es troben gairebé despoblats.

Aquest nom de lloc és similar a d’altres que també fan referència a agrupacions forestals com potser  ‘Freixenet’, de freixes, o ‘Ullastret ‘, d’ullastres… Està clar que els romans quan s’hi van instal·lar a les valls del territori actual de la ciutat no van trobar pinedes, ni rouredes per donar nom al terreny. Van valorar només els camps d’herba, uns magnífics prats ben rics d’herba, que s’estenien arreu i aquest va ser el nom que van considerar i el que ens ha arribat fins ara.

A mi em recorda els noms dels campaments romans que envoltaven el poble de l’Asterix i l’Obelix: Laudanum, Petibonum, Aquarium i Babaorum. A més a més, són molts els que diuen que Santa Coloma de Gramenet ha estat sempre, i encara és, com una aldea gal·la…

Fonts:

Albert Noguera, ‘El nom de Gramenet va aparèixer fa 1000 anys, Butlletí del Centre Excursionista Puig Castellar, nº 116, Santa Coloma de Gramenet, 2012

Jaume P. Sayrach, Les altres Gramenet catalanes, www.primula.cat, febrer 2013

José Manuel Marquez, Maite Metge, Carme Miquel, ‘Coneguem Santa Coloma de Gramenet, una proposta didàctica’, 1987.

Grup d’Estudis Històrics, ‘Perquè Gramenet del Besòs’, maig 1991

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.