Gramenetum

Del 13 al 16 de maig, una delegació de l’Amical de Mauthausen, formada per estudiants i professors de diferents centres educatius de Manresa, Sant Celoni, València i Xàtiva; familiars i socis; i membres de la junta de l’associació, va viatjar a Àustria per participar en els actes commemoratius organitzats pels Comitès Internacionals de Mauthausen i Gusen. L’expedició ha visitat també el Castell de Hartheim, Gusen, Ebensee i Mauthausen, tots ells escenaris de l’horror i la barbàrie nazi on van morir molts catalans de l’exili republicà a conseqüència de l’anomenada Guerra Civil.

 L’Amical de Mauthausen i altres Camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, que és el seu nom original en versió llarga, organitza homenatges per als supervivents i exdeportats arreu del territori espanyol i potencia l’erecció de monuments en la seva memòria. També col·labora amb aquelles institucions autonòmiques i estatals, Ajuntaments i entitats que estiguin interessades en realitzar homenatges a les seves víctimes, col·laborant en la recerca, facilitant exposicions i realitzant conferències en motiu dels actes d’homenatge.

Aquesta reconeguda organització, amb seu a Barcelona, representa als deportats d’aquest camp austríac i de tots els camps del III Reich, tot i que l’associació pren el nom de Mauthausen pel fet de ser justament el camp on van ser deportats més espanyols, però també manté vincles i col·labora també amb institucions i entitats de l’estranger i del nostre país, que tenen una història i una finalitat similars, especialment amicals i memorials dels camps de concentració i associacions memorialístiques.

Mauthausen: Mai més! Ni aquí ni enlloc!

En la commemoració, a principis de maig, de l’alliberament del camp de concentració es recorda sempre el jurament col·lectiu pronunciat pels supervivents: MAI MÉS! Per això els projectes educatius i de memòria de l’Amical volen aprofitar l’efemèride per tornar a manifestar el compromís de renovació d’aquest jurament que volia expressar la voluntat de lluitar per aconseguir un món més lliure, just i fraternal.

Malauradament l’actualitat no només fa evident la vigència de la necessitat d’aquesta actitud i compromís sinó que ens posa a davant la necessitat de continuar l’acció contra tot tipus de discriminacions, injustícies, desigualtats, persecucions i exilis. Això ho demostra cada dia quan veiem com pateixen milers de persones que arriben al límit de les fronteres del nostre continent buscant refugi de les guerres i els conflictes actuals.

En aquesta tasca resta molt per fer perquè enguany s’ha tornat a fer palès el desinterès del govern espanyol cap al reconeixement de les víctimes del seu Estat que van patir la mort i la tortura als camps nazis com aquest, no sense la complicitat dels governs franquistes d’aleshores.

Encara esta pendent el reconeixement oficial mentre alguns sectors, ben subvencionats, qüestionen la història i la tasca de memòria mostrant la cara més actualitzada del neofeixisme més ranci.

Per això des de l’Amical s’ha impulsat la posada en marxa d’una ‘Xarxa de Memòria i de prevenció del feixisme: Mai Més’ amb la implicació de joves estudiants, professors, ajuntaments i organitzacions interessades per portar a terme un treball de coordinació i intercanvi.

Però encara hi ha molt més motiu per preocupar-se i per ‘ocupar-se’: La ultradreta austríaca, amb el polític Norman Hofer al davant dels neofeixistes ultra nacionalistes del FPÖ, acaba de guanyar la primera volta de les eleccions presidencials per davant dels partits tradicionals anteriorment majoritaris per primer cop des del final de la Segona Guerra Mundial.

La senyal d’alarma no podia sonar més fort! La causa són els motius típics de l’atur i la falta de reformes o la baixa participació. No està tan clar: La desocupació està sobre el 4 o el 5 %, molt per baixa de la mitjana comunitària o dels països mediterranis, la participació va ser del 70%… La causa més imminent podria ser la manipulació mediàtica  i política de la crisi dels refugiats que tan a prop es veu des d’Àustria?

En tot cas aquest fenomen és comú i compartit en altres punts del nord europeu com el xenòfob Partit Popular Danès, que també ha guanyat les eleccions, els neonazis alemanys del NPD que podrien aconseguir, si no s’il·legalitza, un eurodiputat per primer cop a la història després que el tribunal constitucional eliminés el topall del 5% d’electors, el partit ultradretà Llei i Justícia polonès ha quedat en segon lloc i, el més conegut i pròxim a nosaltres, el partit francès del Front Nacional dirigit per Marine Le Pen que està a punt de ser el més votat del nostre país veí.

Potser també podrien aprendre de la història i sobretot de la més recent com el que va passar fa uns anys a la Gran Bretanya on els nazis del BNP, que tenien uns 50 regidors i dos eurodiputats, van desaparèixer totalment del mapa polític.

Potser va tenir alguna cosa a veure les mobilitzacions de Unite Against Fascism?

Es potser això similar al que va passar a la majoria de ciutats catalanes on hi havia regidors de Plataforma per Catalunya i on van treballar intensament les organitzacions, moviments i coordinadores veïnals i socials per denunciar públicament la seva ideologia antidemocràtica?

Potser pot passar el mateix a Polònia, Àustria, França i a tota Europa i s’aconsegueix l’eradicació de la política xenòfoba i racista, però ben segur que caldrà molta més coordinació i una acció molt decidida que digui clarament el que van jurar els supervivents de la deportació: Mai més, ni aquí ni enlloc.