Gramenetum

Enguany es commemora el centenari del ‘genocidi armeni’, considerat generalment la primera gran matança sistemàtica moderna, . després de l’extermini dels ‘hereros’ de
Namíbia. De fet, és el segon cas més estudiat de la història, després del jueu.
Es calcula aproximadament en més d’un milió de persones i encara no està
reconegut per l’actual Turquia ni per la majoria de països de la comunitat
internacional. Entre els anys 1915 i 1921 van tenir lloc un conjunt de matances
i deportacions de la població armènia de l’actual territori de Turquia. Durant
el règim dels Joves Turcs, que si bé en els seus inicis pretenien democratitzar
l’estructura de l’Imperi otomà, ben aviat derivaren cap a la consolidació d’un
estat culturalment homogeni i refusaren les reivindicacions armènies, tot
iniciant un seguit de detencions en massa, deportacions i assassinats d’aquesta
població. Es calcula que al voltant de 800.000 armenis van poder arribar als
centres de deportació de Síria, 300.000 a l’Armènia russa, mentre que 1,5
milions van perdre la vida.

El mateix concepte de ‘crims contra la humanitat’ i també el concepte de
‘genocidi’ va néixer just sobre la tragèdia que vam patir els armenis a mans
dels militars otomans d’aquell temps, al final del segle XIX i durant la
Primera Guerra Mundial. Va ser un advocat polac d’origen jueu, Raphael Lemkin,
qui va començar a parlar del concepte de genocidi armeni l’any 1943, que
després es va aplicar a l’holocaust que van patir els jueus d’Europa als camps
de concentració nazis. Quan les tropes alemanyes van entrar a Polònia, a
principis de la Segona Guerra Mundial, Hitler es va justificar dient: ‘Qui se’n
recorda avui dels armenis?

Una de les seves principals conseqüències va ser la ‘diàspora’ que és un terme
utilitzat per descriure les comunitats que han fundat històricament els armenis
que viuen fora d’Armènia i Nagorno Karabakh.

Del total de la població armènia que viu arreu del món (que s’estima en més de
10.000.000 de persones), només al voltant de 3.000.000 viuen a Armènia i unes
130.000 a la regió del Nagorno Karabakh. Afortunadament, no es pot deixar
reconèixer que els esforços d’Armènia i Turquia així com els de les diplomàcies
occidentals van fer possible la signatura de l’acord signat a Zurich el 10
d’octubre de 2009, entre ambdós països, tot instant-los a què esdevingui el
punt de partida que culmini en l’estabilitat de la regió i faci del Caucàs un
veritable espai de cooperació, futur i llibertat. Així com la prestigiosa i
valerosa veu de l’escriptor d’Orhan Pamuk, premi Nobel de Literatura, de
denúncia sobre el genocidi armeni i també dels kurds.

Catalunya-Armènia
En aquest sentit el Parlament de Catalunya va aprovar el 14 d’octubre de 2009
una resolució de reconeixement del genocidi armeni per unanimitat de tots els
grups politics, com ja ho va fer la Resolució del Parlament Europeu de juny de
1987, reafirmada per posteriors resolucions de febrer de 2002 i 2004 per
declarar que els fets patits per la població armènia entre els anys 1915 i 1921,
tenen la consideració d’un veritable genocidi, d’acord amb la Convenció de les
Nacions Unides per a la prevenció i càstig del crim de genocidi, adoptada el 10
de desembre de 1948.

A Santa Coloma de Gramenet hi ha una comunitat recent, important i singular
respecte altres poblacions catalanes, de mig miler de ciutadans d’origen
armeni. Des del 2007 alguns d’ells estan organitzats en l’associació ‘Ararat’,
fan classes de llengua, celebracions religioses, activitats i participen en la
vida social i cultural de la ciutat. Per això, el Ple de l’ajuntament de la
ciutat també va aprovar per unanimitat una moció de reconeixement i condemna
del genocidi armeni en maig de 2012.

Armènia és un estat recent però una nació amb una llarga i mil•lenària
història: va ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com a
religió, al començament del segle IV i ha estat dominat pels imperis romà,
bizantí, persa, otomà i per la Unió Soviètica en el curs dels segles.
Actualment, davant la crisi d’Ucraïna, l’annexió russa de Crimea, la guerra a
Síria i d’Iraq i els conflictes a Turquia, Geòrgia, Osètia, Txetxenia,
Azerbaidjan, l’Estat Islàmic… Armènia torna a estar al bell mig d’una regió
geoestratègica en ebullició, de nou, 100 anys després