Qui pensa, dirigeix i qui no pensa, és dirigit. Aquesta és la lògica del domini. (Ho va dir un filòsof del que no recordo el nom).
Ja vaig escriure el meu càlcul sobre els resultats de les votacions a Més clar que l’aigua: Hem guanyat el plebiscit!
A més, ara, com més va més convençut estic de que en l’acte de ruptura i en la constitució de la república hi ha de constar que “S’obliga al govern de la república catalana a convocar un referèndum d’adhesió a la confederació ibèrica el dia que la constitució espanyola contempli aquesta possibilitat.” Amb això sabríem qui són els federalistes de veritat, perquè s’haurien d’adherir al procés, oi? Els federalistes honestos saben que mai no podrem decidir res si no som independents.
De cara al futur immediat crec que s’aclareix responent a les següents preguntes:
1a pregunta: Per a què va convocar Artur Mas les eleccions del 27S?
2a pregunta: Quin és l’objectiu del referèndum de «Junts pel sí»?
3a pregunta: Quin és l’objectiu del referèndum de la «la CUP-Crida Constituent»?
Els programes electorals de les dues candidatures es troben aquí.
L’únic que queda clar és que l’objectiu comú de les dues candidatures és la «independència» i res més. Uns tenen 62 diputats i els altres 10. Els majoritaris -coalició que va des de neo-liberals fins a socialdemòcrates- no tenen majoria suficient i el minoritaris -candidatures municipalistes de l’esquerra independentista desencisada de la política professional- tenen la minoria necessària per a completar la majoria absoluta al parlament. L’única sortida és la negociació.
Vull insistir en la frase d’inici d’aquest escrit, que vol dir que hem de pensar per nosaltres mateixos, o sigui, fer un reset, esborrar els pensaments inculcats i pensar de nou partint de “zero”.
Mireu els programes i llegiu-los. A les pàgines 10-14 de JxSi i a les pàgines 3-6 de la CUP hi queda resumit el seu pensament.
Se m’acudeixen els següents exemples per a intentar entendre alguns temes essencials de la nostra societat i veure com els resolen els neo-liberals amb l’acceptació dels socialdemòcrates, sobre salut, educació i treball i que cal tenir en compte per a la creació del nou país, cosa que és preocupant i que hem d’entendre que la gent de consciència, desencisada de la política professional no puguin acceptar i que en conseqüència ho plantegin com a elements clau si es necessita comptar amb el seu suport en la construcció del nou país.
Pel que fa a la salut, vegeu la informació sobre com funciona als Estats Units de Nordamerica o directament el documental. És interessant observar com els processos que van conduir a la inhumana situació actual ja fa algun temps que han començat a implementar-se a casa nostra.
Pel que fa a l’educació, vegeu on s’ha arribat també a aquell país segons el documental del 30′ del passat 11-10-2015, Titulats i endeutats. En relació al tema de la frase de l’inici vegeu això, això o simplement mireu Merlí, professor de filosofia, a TV3 els dilluns després del Telenotícies vespre i també això.
Pel que fa al treball, avui, 11-10-15, he vist l’anunci de les visites teatralitzades a una de les colònies tèxtils del Llobregat i la opinió de dos homes joves 25-40 anys, dient més o menys, com les colònies van solucionar les incerteses del camp dels pagesos que hi van trobar treball; m’han desconcertat. A ningú se li ha ocorregut dir que eren reserves d’esclaus en ple segle XX … les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència … Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi i la caixa d’estalvis de Manresa per guardar-los els estalvis … els pisos de 70 m2 generalment per a famílies nombroses, de vegades, feien que la gent se sentis millor al treball que a casa. Llegiu Olor de colònia o vegeu la pel·lícula-1 i pel·lícula-2.
Pensem per nosaltres mateixos o ens veurem abocats a repetir com a lloros el que el poder vol que pensem. Insisteixo, si deixem que els altres pensin per nosaltres, aquests altres ens dominaran. Autogestionem el nostre pensament; això requereix un cert esforç al que la majoria no hi estem acostumats. Sense aquest esforç, certament un gran esforç, no podrem entendre res; acusarem dels nostres mals als qui ens diguin els que pensen per nosaltres i seguirem formant part del ramat.
A priori no s’ha de pensar malament de ningú; només cal que ens esforcem a pensar per nosaltres mateixos. Si demà veiem que ens hem equivocat, ho repensem i endavant.
Última pregunta: És que tot el sarau que s’ha muntat sobre si la CUP votarà la investidura de Mas, és el resultat del nostre pensament després de llegir els programes de les dues candidatures o ho diem perquè ho han pensat els que dominen la situació?
En cap lloc de les 125 pàgines del programa electoral de «Junts pel sí» diu que Mas serà el candidat a la presidència, amb la qual cosa es pot dir que no se sap si el nombre de votants hauria estat el mateix, si haguessin conegut el «pacte parcial intern» de la coalició, ja que sempre, fins ara, els candidats a la presidència, han estat els primers de la llista de la demarcació de Barcelona i a més a més, cal tenir en compte que Romeva va dir que no estava escrit enlloc, ni l’acord explícitament ho deia, que Mas seria el candidat a la presidència, vegeu això, això i això.
Tanmateix, encara que ho digués el programa, no serviria de res, perquè la candidatura no ha obtingut la majoria suficient.
Repeteixo que l’única sortida és la negociació -no la renúncia, ni l’abdicació, ni la cessió, ni l’abandó, ni la concessió de res. I no cal que ens posem nerviosos, tots els membres electes i els ex-diputats, han dit per activa i per passiva que la CUP no farà descarrilar el procés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He sentit de la CUP dir que elles “no farien Mas president”. En cap moment he escoltat que “impedirien” l’accés de Mas com a president. Són dues coses molt diferents.
Tot això, sense entrar amb l’ambigüitat i buidor d’uns, i la demagogia i el simplisme dels altres, pel que respecta els programas electorals.
Atentament